En 12 anys de vida, han passat moltes coses a la companyia Escènics: “Hi ha gent que ha marxat, altres han vingut, alguns hem tingut criatures, n’hi ha que s’han casat...”, fa repàs la directora Irene Garrido. Però el que s’ha mantingut inalterable ha estat l’esperit d’aquest grup d’incombustibles que injecta vida al teatre la Bàscula: “L’èxit més gran és que hem aconseguit un espai sa i segur en què tots, encara que no ens hi dediquem, treballem d’una manera professional, sense que hi hagi egos en joc. Sempre hem defensat que primer som persones i després, actors i actrius”, afegeix.
Per a qualsevol altra companyia, l’èxit més gran seria exhaurir totes les entrades d’un espectacle abans, fins i tot, de la seva estrena. Això és el que han aconseguit amb el musical Tal com som, que l’han hagut de prorrogar dues vegades i arribarà fins a les 14 funcions. L’última oportunitat per assistir-hi serà el diumenge 29 de març, a les 11h.
“Parla sobre la salut mental, les coses que fem per amor, què és estar malalt, cuidar i ser cuidat, el dol i les relacions de parella. Té una part dramàtica molt potent que interpel·la tothom, és un viatge duríssim i alhora increïble. Hem estat plorant a molts assajos”, explica Garrido. “És un musical que et porta a molts llocs i d’una manera molt profunda”, afegeix.
A més de protagonista, alternant-se amb Júlia Perich, Irene Garrido n’és directora escènica i n’ha fet la traducció i l’adaptació. Fidel a la filosofia de la companyia, agraeix que s’esmenti tot l’equip que ho fa possible. A la interpretació també hi ha Pol Ayguadé, Anna Bermúdez, Itziar Camacho, Carlos Lecegui, Christian Montenegro i Marc Pons. A la direcció musical i com a tècnic de so, Roger Padrós. En el disseny d’escenografia, Mercé Luchetti. En el disseny de llums, Paula Costas. En el disseny de so, a més de Padrós, Jordi Mateo. Com a tècnics de llums, Claudia Rosas i Marisa Piedra. Rosas i Carles Tricuera, a la utilleria.
Fa un any i mig que van començar a treballar amb el material de Tal com som, a fer la feina d’investigació i el treball de veus. Fins que no està tot ben preparat, no es comença a posar fil a l’agulla als assajos, que són de tres hores, un dia a la setmana. Un dels motius és que Escènics, que va néixer com un espai de formació, dona més importància al procés que al resultat final. “Hi ha gent que és molt bona i que no s’hi dedica professionalment. Volíem que, des d’una bona formació, ens acostéssim als processos d’execució professional”, explica Garrido, que remata: “Quan ets un nen, pots fer certa gràcia. Però si ets adult, els actors han de ser solvents”. El públic de la Bàscula és molt fidel i com que estrenen un espectacle cada any i mig, aproximadament, s’acumulen les ganes de veure’ls, però mai no s’han apalancat. “Al servei de les històries i el que ens demanen, ens volem superar a cada espectacle”.
La companyia ha patit anades i vingudes. Es va haver de reformular una mica el projecte després de la pandèmia. Però es va poder mantenir el nucli d’Escènics, que és una colla que fa 15 anys que treballen plegats i s’hi sumen actors satèl·lits. “És un projecte que, simplement, ens suma a nivell artístic i humà.
