Sabadell va registrar 1.828 delictes de cibercriminalitat el 2025, una xifra que equival a gairebé cinc casos diaris, segons les dades oficials del balanç de criminalitat del Ministeri de l'Interior. Si bé la xifra de denúncies comptabilitzades anualment és força semblant des que es tenen registres al respecte –l'any 2022–, els diversos cossos de seguretat han posat en marxa diferents mecanismes per fer front a l'arribada d'aquest fenomen. "Una ciberestafa és l'estafa de tota la vida, però a través d'internet i mitjans cibernètics, en general. Fa 50 anys, la tecnologia que es feia servir per a aquesta pràctica eren impressores per generar bitllets falsos i ara ha evolucionat, però, de base, és el mateix que el mètode tradicional", explica Roger Sales, cap de la Regió Policial Virtual dels Mossos d'Esquadra i excap de l'Àrea Bàsica Policial de Sabadell. "L'engany ha romàs invariable des dels temps de Troia", agrega.
Tot i això, les estafes fetes en línia no es poden monitorar de la mateixa manera que el delicte tradicional perquè no implica ser al lloc dels fets. "Aquests més de 1.800 casos registrats a Sabadell és perquè la víctima és a Sabadell, no perquè el frau es faci des d'aquesta ciutat. Moltes vegades és un enviament d'un SMS o d'un WhatsApp, la víctima és en un municipi concret, però la disposició dels diners és en qualsevol lloc del món", exposa Sales. Per això, la quantitat de delictes comptabilitzats no té una vinculació directa amb la seguretat del municipi en qüestió: "Internet no funciona per municipis, comarques o províncies; funciona amb zeros i uns. Per això, on viu més gent, per estadística, hi haurà més denúncies", aclareix el policia.
- Roger Sales, durant l'entrevista, a la seu d'Egara
- Víctor Castillo
Quines tipologies d'estafa hi ha?
Els Mossos d'Esquadra classifiquen les ciberestafes en quatre grans blocs: les transaccions, que agrupa tot allò que suposa comprar, llogar o invertir per internet; els càrrecs, que són aquells cobraments desconeguts al compte bancari; les suplantacions, que engloba aquelles persones que es fan passar per una altra, com el teu fill, el banc o el proveïdor d'una empresa; i l'enginyeria social, que està formada per tots aquells correus o SMS fraudulents generats amb la intenció que la víctima entri a l'enllaç (phishing –suplantació d'identitat–, vishing –suplantació per veu– o smishing –missatges fraudulents–). Segons Sales, el grup més denunciat és el dels càrrecs, mentre que el que mou més diners, que és la finalitat principal dels fraus, és el de les transaccions.
De totes maneres, es mou molt en funció de l'època de l'any: "Abans d'estiu o de Setmana Santa, tenim un increment de denúncies de l'estafa del fals lloguer. En canvi, per Nadal o Black Friday, es denuncien més estafes relacionades amb compres", diu. "No hi ha un públic objectiu concret. Els joves són més inconscients, però la gent gran, que és més poruga i reticent a clicar enllaços, cau més en estafes telefòniques", afegeix.
En aquest context, els Mossos han reorientat la manera de treballar per adaptar-se a un fenomen en creixement. Fins a finals del 2025, cada comissaria investigava els casos de forma aïllada segons el domicili de la víctima, però des de principis d'aquest 2026 s’ha centralitzat tota la investigació en una unitat específica de ciberestafes. Aquest canvi permet tenir una visió global del fenomen i detectar patrons que abans passaven desapercebuts, com un número de telèfon implicat en víctimes de diferents punts del territori. "L’objectiu és agrupar casos, optimitzar recursos i reforçar les investigacions", diu Sales.
A més, el cos treballa en la incorporació de noves tecnologies per automatitzar processos que fins ara es feien manualment, com la revisió de denúncies o la connexió entre casos similars. Amb això, es vol abordar el ciberdelicte amb uns mètodes diferenciats del tradicional, ja que no hi ha contacte directe entre víctima i delinqüent. "Esperem que la gent s'atreveixi a denunciar més, d'aquesta manera, que ho podrà fer des de casa a través de la comissaria virtual", subratlla.
- Roger Sales, durant l'entrevista, a la seu d'Egara
- Víctor Castillo
Què recomanen des dels Mossos per prevenir les ciberestafes?
El cap de la Regió Virtual de la policia catalana assegura que ofereixen un seguit de recomanacions per prevenir accions fraudulentes mitjançant internet. "Primer de tot, és molt important tenir les darreres actualitzacions, baixades de llocs oficials; i segon, desconfiar de tot", explica Sales. Per prevenir possibles estafes, des dels Mossos ofereixen "el mètode SANA".
La lletra "S" vol dir "Stop": atura't. "La major part d'aquestes estafes es basen en un engany que treballa sobre les emocions. Fes-ho ara, clica ja, envia'm diners d'aquí a 5 minuts... Sempre és una emoció associada a una urgència i et fa actuar de seguida", diu. La primera "A" és de "Analitza". Pregunta't si és normal que el teu fill t'escrigui des d'un número desconegut o si l'oferta de fer diners fàcils que t'estan oferint ningú més la coneix. "És importantíssim analitzar el contingut de tot allò que rebem", exposa. La "N" és clara: "No! No cliquis, no descarreguis, no truquis al telèfon facilitat. No facis res del que et diguin!", aconsella Sales. I, finalment, l'última "A" vol dir "Ajuda". "Pregunta a l'oficina bancària, informa't o escriu a internetsegura@gencat.cat, des d'on es poden fer consultes al respecte", indica Sales.
La prevenció i la conscienciació ciutadana s’han convertit en una de les principals eines per combatre aquest tipus de delictes. Els Mossos d’Esquadra despleguen accions a diferents nivells, des de xerrades a escoles, associacions de veïns o comerciants fins a sessions formatives amb grans col·lectius, com treballadors d’institucions públiques. L’objectiu és dotar la ciutadania d’eines per detectar els fraus abans que es produeixin, ja que en l’àmbit digital no és possible intervenir de manera directa com en el delicte tradicional. En aquest sentit, l’increment de denúncies no només serveix per perseguir els responsables, sinó també per millorar el coneixement del fenomen i adaptar els missatges preventius a les noves formes d’estafa.
