Els patis escolars volen repensar-se. El que tradicionalment s’havia entès com un espai d’esbarjo amb una gran pista de futbol al mig; s’ha convertit en un element central en el benestar, la convivència i fins i tot l’aprenentatge dels infants. A Sabadell, en els darrers anys, l’Ajuntament ha impulsat actuacions per millorar-los, però al mateix temps hi ha comunitats educatives que han posat sobre la taula noves demandes. El debat no és nou, però ha guanyat força arran de l’augment de les temperatures i la necessitat d’adaptar els centres educatius al canvi climàtic, per exemple.
El Nostra Llar i el Samuntada volen més verd
A l'escola Nostra Llar, la situació del pati fa temps que sona. L’AFA apunta que l’espai “pràcticament no disposa de vegetació ni de zones d’ombra”, fet que provoca temperatures molt elevades durant la primavera i l’estiu. En reunions amb l’Ajuntament es va plantejar la necessitat d’avançar en la renaturalització del pati, i des del centre es va presentar un avantprojecte de remodelació. En concret, les famílies van proposar plantar quatre arbres durant el 2024, una actuació que encara no s’ha concretat ni calendaritzat. Per reforçar la seva posició, l’AFA ha recopilat dades pròpies de temperatura durant l’estiu del 2025, que evidencien l’impacte de la manca d’ombra i el ciment.
Actualment, expliquen, estan elaborant materials per visualitzar la proposta —arbres, veles, jardins verticals o nous paviments— i poder-la comunicar millor a la resta de famílies i a l'administració.
Una problemàtica que no és exclusiva d’aquest centre. A l’escola Samuntada, la comunitat educativa també va presentar fa unes setmanes a l’Ajuntament una proposta de transformació per guanyar zones d’ombra i reduir el protagonisme de les grans pistes esportives, que ara són l'epicentre de l'espai. Així, demanen eliminar una de les pistes i generar més espais verds.
L'Ajuntament recorda que s'està fent feina
Des de l’Ajuntament de Sabadell, el primer tinent d’alcaldessa, Eloi Cortés, emmarca les intervencions als patis dins d’una “gran inversió” per adequar els equipaments i, en el cas dels patis, per “guanyar en confort i adaptar-los al canvi climàtic”. "Molts cops, anem més enllà del que ens tocaria com a Ajuntament", afegeix Cortés, ja que la majoria de les competències en educació les té la Generalitat.
Una de les principals línies d’actuació municipal és la instal·lació d’umbracles, amb més d'un milió i mig d'inversió. El projecte afecta prop d’una cinquantena de centres educatius i combina la generació d’ombres artificials amb la previsió d’incorporar ombra natural mitjançant arbrat, segons destaquen fonts municipals. Fins ara, s’han instal·lat umbracles a 42 centres i se n’estan acabant de col·locar en 7 més.
- Un dels umbracles que instal·la l’Ajuntament, en aquest cas, a l’escola Roureda
- David Chao
Paral·lelament, durant l’estiu passat es van executar diverses actuacions en patis escolars. Entre aquestes, la reparació de parapilotes a les escoles Can Llong, Cifuentes i Concòrdia; la reparació de la solera del pati a l’escola Pau Casals; la creació d’un canal de drenatge a l’Escola Tarlatana per evitar bassals; treballs de pintura i juntes a l’Escola Enric Casassas; la reparació d’un tub al pati de l’escola Miquel Carreras, i la rehabilitació d’un paviment a l’Escola La Romànica. I de cara a aquest estiu, el consistori preveu reposar els tendals dels umbracles instal·lats l’any 2023 en diversos centres, com Espronceda, Sant Julià, Can Rull, Andreu Castells, i els instituts escola Virolet i Joan Sallarès i Pla—.
Algunes AFA s'estrenyen el cinturó
Algunes famílies agafen la iniciativa i assumeixen costos de la seva butxaca per reformar espais de l'escola. Per exemple, l'escola Miquel Martí i Pol, que recentment ha estrenat un espai d'estada tranquil·la i lectura al pati. Obra de l'estudi sabadellenc Next Arquitectura, el cost ha anat a càrrec de les famílies de l'escola. O les famílies del Nostra Llar, que van finançar la instal·lació de ventiladors a l’escola –amb una inversió d’uns 15.000 euros– i van adquirir carpes per generar ombra al pati, tot i que aquestes es van malmetre recentment a causa d’una tempesta.
- La recent reforma que l`AFA del Miquel Martí i Pol ha fet al pati
- Víctor Castillo
La veu experta: com haurien de ser els patis?
Núria Vílchez, cofundadora de Next Arquitectura, lamenta que “avui dia tot va envoltant una pista esportiva”. Cal introduir-hi “diversitat d’usos: com espais tranquils, racons de trobada i zones d’exploració”. Vílchez ho vincula a la manca d’inclusivitat en molts espais. I recorda un estudi realitzat en un pati de Barcelona on es va analitzar el moviment dels infants: “Hi havia nens a la pista i les nenes es quedaven als racons”. Aquest patró evidencia, segons diu, que els patis actuals no ofereixen les mateixes oportunitats de joc per a tothom.
Un altre element clau és la presència de natura, explica. “Incorporar vegetació i terra no només millora el confort, sinó que connecta els infants amb un entorn més natural i creatiu”, explica. En aquesta línia, defensa que els patis incorporin materials menys rígids que el formigó. “Cal confort climàtic, amb més ombres i menys espais durs exposats al sol”, defensa.
