FOTOS: Joan Dausà connecta amb el públic del festival Observa de Sabadell

L'estimat carisma de Joan Dausà va seduir l'amfiteatre del parc de Catalunya, dissabte a la nit. Amb el seu repertori de temes més popular es va posar a la butxaca un públic que, tot i que estava assegut, s'entregava dempeus al cantant en els moments d'eufòria. Al piano, amb la guitarra o, fins i tot, traient de la butxaca una harmònica. No van faltar temes molt cantats pel públic com Una altra manera de viure, Ho tenim tot, la Gran Eufòria o Jo Mai Mai, que va estrenar fa una dècada, però que el públic continua reclamant a crits. Evidentment, tampoc va faltar Queda't Així, el nou tema que ha tret amb el productor Alizzz, amb delicioses traces de ritmes tropicals i electrònics. Amb la seva intel·ligent capacitat per a connectar amb el públic a través del diàleg, entre cançons va jugar amb la rivalitat entre Sabadell i Terrassa, tot enjogassat. També va fer aixecar aquells que ja havien estat en algun dels seus concerts, "els veterans", per després comparar-los en nombre amb els que hi anaven per primera vegada. Un empat tècnic, tot i que ben segur va sumar nous fans a la llista dels qui repetiran. No, no va saltar en planxa al damunt del públic, com ens té acostumats i tal com la gent esperava després que es popularitzés un vídeo seu on es fotia una nata contra les butaques d'un auditori de Sant Joan Despí. La distància que separava l'escenari del públic era massa gran. Va acomiadar-se desitjant "llarga vida a l'Observa", havent creat la certesa entre el públic d'haver fet que sigui una primera edició memorable. [caption id="attachment_224408" align="aligncenter" width="700"] / Victòria Rovira[/caption]   [caption id="attachment_224409" align="aligncenter" width="700"] / Victòria Rovira[/caption]   [caption id="attachment_224410" align="aligncenter" width="700"] / Victòria Rovira[/caption]   [caption id="attachment_224411" align="aligncenter" width="700"] / Victòria Rovira[/caption]   [caption id="attachment_224412" align="aligncenter" width="467"] / Victòria Rovira[/caption]