Mira el company de feina que tinguis més a pop, sigui qui sigui, i planteja’t: arribat el moment, fins a on creus que arribaria perquè t’acomiadessin a tu en comptes d’ell? I, al revés, què series capaç de fer tu?
Un xaval de 16 anys va anar un dia al Teatre Lliure i va quedar fascinat per l’obra Glengarry Glen Ross, dirigida per Àlex Rigola. Era un Pep Ambròs adolescent que no sabia que, dues dècades després, seria un dels protagonistes d’aquesta mateixa obra, amb el mateix prestigiós director, sobre “les estructures del capitalisme caníbal normalitzades a les empreses multinacionals”. En aquesta ocasió, però, l’obra es representa a la barcelonina Sala Heartbreak Hotel, fundada pel mateix Rigola.
Glengarry Glen Ross es va estrenar com a obra de teatre el 1984 als Estats Units, escrita per David Mamet. Més tard, el 1992 es convertia en un èxit cinematogràfic sota la direcció de James Foley – en català Èxit a qualsevol preu– i amb actors com Al Pacino, Alec Baldwin, Ed Harris, Alan Arkin i Kevin Spacey. I, tal com evidencia Ambròs, la reflexió que hi ha darrere de l’obra continua molt vigent.
L’adaptació de Rigola es belluga poc de l’argument original: una multinacional sotmet els agents de l’empresa a una competició: qui ingressi més diners en una setmana guanyarà un BMW d’alta gamma, la resta anirà al carrer.
“Obliguen els treballadors a ser víctima o botxí. Són tots uns fills de puta sense escrúpols que no tenen remordiments a trepitjar-se per mantenir el que en realitat és una feina de merda”. Ras i curt, Pep Ambròs fa una sinopsi sense pèls a la llengua d’aquesta obra, que es va estrenar a finals de setembre i que es podrà veure fins al 17 de novembre. “És la llei del més fort, una jungla on estructures econòmiques salvatges t’obliguen a jugar al joc o a morir. Des de fora, veus els mecanismes per mantenir-se a dalt de tot i és ridícul. Però el pitjor és que aquestes estructures capitalistes les tenim integrades en el dia a dia, no només a la feina”, afegeix l’actor.
Cada vegada que l’actor puja a l’escenari, una força interior l’impulsa: “Penso molt en la meva mare treballant en una corredoria d’assegurances. Aquesta funció, cada dia, la dic per ella. Per tot el que he sentit quan m’ha explicat les pressions que rebia dels seus caps, que alhora en rebien d’uns altres caps. És donar veu a milions de persones, però principalment a la meva mare”, se sincera.
La Heartbreak Hotel és una nova sala teatral de moda a Sants, que havia estat un magatzem als anys 50 i després un taller mecànic. Té una capacitat de 80 espectadors. “El públic està tan a prop que se sent dins l’oficina. No se li escapa res. Veure els actors treballar de tan a prop és molt potent”, comenta Ambròs, que afegeix: “El Rigola volia portar textos despullats des d’un lloc íntim”.
Amb una durada de 90 minuts, l’obra compta amb les interpretacions d’Àlex Fons, Francesc Garrido, Miranda Gas, Andrés Gerrera i Sandra Monclús.
