Què no s’ha dit dels Pastorets de la Joventut de la Faràndula? Un irreductible del teatre a la ciutat, emblema de les tradicions i el muntatge més representat de la formació. Un èxit rotund, i la producció que més públic aporta durant tot l’any (la temporada passada, sis de les vuit funcions es van realitzar amb les entrades exhaurides i la proposta va aconseguir 6.800 espectadors).
La il·lusió del teatre
Tot i el llarg llistat de victòries numèriques, el que més destaca és la il·lusió que desperten “Els Pastorets”, persones de totes les edats decideixen gaudir d’aquest estendard de Nadal a Catalunya.
Una llarga cua precedia l’espectacle i era allà on la gent ja comentava escenes i moments abans d’entrar. I és l’emoció el que fa que aquesta sigui l’obra predilecta dels més petits; nens que s’espanten amb les primeres aparicions de Llucifer i Satanàs (fins i tot algun s’amagava entre els braços dels pares) i que riuen amb les ocurrències d’en Rovelló i en Lluquet.
[caption id="attachment_327223" align="alignnone" width="700"]
JORDI GONZÁLEZ(CEDIDES)[/caption]
Una producció titànica
Tradició i novetat s’uneixen en una producció on il·luminació, so i efectes creen una atmosfera excelsa. Destacant les explosions que aixecaven al públic dels seus seients i els moments en què dimonis i fogainers prenen més protagonisme. Un ambient immersiu, a partir de la combinació d’una decoració i tècnica cuidades. Cal parlar també d’un repartiment que mobilitza aproximadament un centenar d’actors i actrius d’edats diferents, que s’alternen entre sessions. Els personatges principals els interpreten Bernat Vidal i Pol Viladomiu fent de Lluquet, Ignasi Laencina i Roc Sastre com a Rovelló, Pol Berch i Eris Inglada com a Llucifer i Ferran Vidal i Manel Dalmases com a Satanàs. Destacant també els secundaris que estan igual de treballats. On sobresurt aquesta “massa diabòlica” en constant moviment dels fogainers. Encarnats principalment pels nens i nenes de la Joventut de la Faràndula. I que juntament amb les fúries actuen amb una sincronicitat veritablement sorprenent i esfereïdora; pròpia d’algun dels inferns imaginats per Dante.
[caption id="attachment_327224" align="alignnone" width="700"]
JORDI GONZÁLEZ(CEDIDES)[/caption]
Una tradició medieval
L’argument de l’obra forma part de les grans tradicions medievals catalanes (quan uns ‘protopastorets’ es representaven a l’interior de les esglésies). Aquest també s’apropa a la història clàssica sobre la gran lluita entre el bé i el mal. Fent una comparació agosarada, “Els Pastorets” són “El Senyor dels Anells” català. Ja sigui per la gran batalla entre la llum i la foscor que forma part de la totalitat de l’obra o per la seva epicitat. Aquesta última, la trobem sobretot amb el poderós Sant Gabriel, missatger de Déu que s’enfronta a Llucifer i Satanàs i els acaba enfonsant de nou en les tenebres de l’abisme. Extrapolant-ho encara més, en Rovelló i el Lluquet viuen una aventura similar a la d’en Frodo i Sam de la novel·la de Tolkien. Dos joves bondadosos que interfereixen en aquest combat entre la maldat i la justícia.
[caption id="attachment_327225" align="alignnone" width="700"]
JORDI GONZÁLEZ(CEDIDES)[/caption]
El clàssic definitiu de Nadal en català
Malgrat que gran part del públic coneix l’argument de memòria, l’interès es manté intacte. I el repartiment ajuda amb els nous matisos que presenten dels seus personatges cada nova temporada. Per la seva banda, la direcció artística és impecable. Exemplificant el seu treball s’ha de recalcar una escena que mai falla per la seva comicitat, la de Jeremies amb la corda i l’ase. Segurament l’instant que més rialles provoca entre el públic. Amb una plasticitat i actuació purament física que recorda als gags del cinema mut de Buster Keaton i Charlot.
El passat dissabte, fins i tot va haver-hi cabuda per actuacions musicals reivindicatives, un altre dels instants destacats, al final de l’obra. On la defensa de la llengua i la crítica a la gestió de la catàstrofe al País Valencià van ser els protagonistes.
Amb diverses dates encara pendents (els dies 26, 28 i 29 de desembre de 2024 i 1, 11 i 12 de gener, sempre a les 18.00), l’obra de Josep Maria Folch i Torres es manté com un pilar de les festes nadalenques, recordant-nos que en un món caòtic i canviant, a vegades val la pena poder gaudir d’una tradició tan primordial per la nostra cultura.
