El desembre sempre marca un moment àlgid per a la Simfònica del Vallès, amb una activitat frenètica que combina el tradicional Festival de Valsos amb programes al Palau de la Música Catalana. Aquest primer cap de setmana de gener, La Faràndula va rebre el festival amb un ple absolut en les dues sessions, reafirmant l’èxit d’un format que fa temps ha trobat el seu lloc. Les entrades es van exhaurir dies abans, evidenciant la popularitat d’una proposta musical on l’OSV exhibeix una gran capacitat de treball, dividint-se en grups i reforçant la plantilla quan cal. Una operativa que recorda les històriques orquestres dels Strauss en els seus millors anys.
[caption id="attachment_328323" align="aligncenter" width="1000"]
/ VÍCTOR CASTILLO[/caption]
Xavier Puig, titular de l’orquestra i alma mater del festival, ha tornat a liderar l’esdeveniment amb la seva habitual combinació d’erudició, humor i sornegueria. Les dotze peces seleccionades no només van posar en relleu moments clau del 2024, sinó que també van ser comentades pel mateix director amb una crítica punyent, convertint-lo en un autèntic mestre de cerimònies. La seva proximitat amb el públic, movent-se damunt l’escenari i puntualment entre el pati de butaques, va fer del concert una experiència tant musical com teatral.
Les efemèrides del programa van tenir un pes específic. L’homenatge a Juli Garreta, en el 150è aniversari del seu naixement i centenari de la seva mort, va destacar amb una interpretació enèrgica de la seva sardana Juny, orquestrada per Enric Casals. Aquesta peça es va viure com una alenada de grandesa, reafirmant el valor del patrimoni musical català. Alhora, el bicentenari de l’estrena de la Novena Simfonia de Beethoven es va recordar amb el vals Seid Umschlungen, Millionen! de Johann Strauss fill, una tria que connecta la tradició vienesa amb la Novena simfonia de Beethvoen que el passat maig va complir 200 anys des de la seva estrena.
[caption id="attachment_328322" align="aligncenter" width="1000"]
/ VÍCTOR CASTILLO[/caption]
L’experiència també incloure moments de diversió i complicitat amb el públic i bon rendiments musical. Entre les bromes, hi havia la del policia municipal que mesurava el pols rítmic del públic mentre acompanyava la polca Im fluge de Joseph Strauss amb espetecs de dits marcant la polsació Aquest esperit festiu es va mantenir fins a la clàssica Marxa Radetzky, transformada amb la incursió del tema de YMCA. En el pla musical, van brillar les progressions dinàmiques de l’obertura La gazza ladra de Rossini, la vitalitat del preludi d’El tambor de granaderos de Chapí i els rubati en el fraseig de valsos com Roses del sud o En el bell Danubi blau.
El festival també va comptar amb la participació destacada de la soprano tarragonina Marta Mathéu. La seva interpretació d’Aimer, boire et chanter va impressionar pel fraseig líric i els subtils jocs teatrals. Mathéu també va excel·lir amb la romanza “Me llaman la primorosa” de la sarsuela El barbero de Sevilla de Giménez i Nieto, i amb la delicada Romança de Santa Llúcia d’Eduard Toldrà, on va demostrar la seva sensibilitat liederística.
[caption id="attachment_328325" align="aligncenter" width="1000"]
/ VÍCTOR CASTILLO[/caption]
Més enllà de la música, l’OSV ha sabut consolidar una proposta que va més enllà del pur entreteniment. Aquest festival combina humor i crítica social, oferint un espai per a la reflexió enmig de la festa. En un context on el puritanisme i les polítiques woke poden ofegar la llibertat d’expressió, l’esperit comunitari que desprèn aquest esdeveniment es converteix en una eina de reivindicació col·lectiva. Els valsos, entrellaçats amb altres danses i repertoris, esdevenen un emblema de la identitat cultural que cal preservar i projectar.
Per tot això, animem l’OSV a mantenir viva aquesta essència. La seva tasca va molt més enllà del que alguns podrien considerar un simple espectacle: és art i humor al servei de la consciència, una consciència que sovint necessita arribar amb sacsejades.
