ARA A PORTADA
-
Les cares que salven vides a Sabadell: sis professionals del SEM amb "molta vocació" Sergi Gonzàlez Reginaldo
-
La crònica i les fotos d'un matí d'agost des de l'ambulància: "Sabadell està ben atesa" Sergi Gonzàlez Reginaldo
-
-
Irene Casado i Enric Arnella, de l'Astralpool CN Sabadell, plata al Mundial sub-20 Marc Segarra Rodríguez
-
"Wajdi Mouawad és un malabarista, hi ha escenes seves que s'entenen molt temps després"
Entrevista a Míriam Moukhles, que protagonitza 'Tots Ocells' al Teatre Principal

- "Wajdi Mouawad és un malabarista, hi ha escenes seves que s'entenen molt temps després"
Publicat el 19 de febrer de 2025 a les 15:57
Actualitzat el 19 de febrer de 2025 a les 16:03
L’actriu Míriam Moukhles (Terrassa, 1996) actua divendres a Sabadell. I és que Tots Ocells, de l’estimat Wajdi Mouawad, aterra al Teatre Principal en versió de la companyia La Perla 29.
La filòsofa Maria Garcés parla de les obres de Mouawad al seu assaig El temps de la promesa (Anagrama). I diu: “La promesa carrega de futur el present”.
I va venir a veure l’obra! També l’estic llegint, el llibre de la Marina. Efectivament, a Tots ocells, els personatges es guien per la força de la promesa, com el David (l’actor Joan Carreras). És un home construït a base d’idees, gens vivencial. Però té la promesa de com ha de ser un jueu (una promesa que es fa a si mateix), i així continua amb les seves conviccions. De vegades les promeses ens fan tirar endavant, però en altres ocasions t’ancoren i et fan petit. Són un parany. I a Tots Ocells hi ha promeses que són motors i d’altres que són paranys.
Podria ser que en l’amor dels joves protagonistes de Tots Ocells, hi pesin molt les promeses que no s’han fet tants ells, sinó que els venen heretades de les generacions anteriors? De l’inconscient col·lectiu?
Sí. S’enamoren i volen viure aquest amor. Però llavors Eitan (que és jueu), vol presentar la Wahida (que és àrab) a la seva família. I veu que és un problema, perquè els jueus no permeten això… O almenys, no pas aquesta família. És quan s’adona que la gent no està preparada per coses tan pures com això.
En una obra anterior, Incendis (inclòs a la tetralogia La sang de les promeses, editorial Periscopi), Mouawad no citava mai que l’obra succeís al Líban, per tal que fos un tema universal. A Tots Ocells, sí que es parla obertament del conflicte àrab-israelià. Però igualment és extrapolable a la resta del món?
El personatge de Clara Segura parla d’això: “És la identitat de grup el que té la culpa de tot”. La misèria dels humans, la necessitat de pertànyer. Té una frase que diu: “Cap tribu pot suportar veure el seu fill com seu a taula amb l’enemic”. La construcció del grup pot ser un parany. Però llavors arriba una generació més jove, la qual vol deslligar-se d’aquesta constricció. Lluiten, però és molt difícil.
La proposta de Trump de la “Riviera a Gaza”, la massacre… Els fets actuals poden fer canviar la percepció de l’espectador?
Tots Ocells està escrita el 2017. Els fets de Hamàs són del 7 d’octubre de 2023 i nosaltres vam fer una roda de premsa el 13 d’octubre, per presentar la temporada. Està superposat. En tot cas, és un conflicte que ha sigut sempre. Però és que ara l’estem veient mitjançant les xarxes socials. L’estem veient en directe!
T’he de dir que crec que estic insensibilitzat a les imatges de Twitter, de la Gaza bombardejada. Ja sé que és horrorós, el que dic. Potser m’afectarà més l’obra de teatre?
L’altre dia Quentin Tarantino, en una entrevista, deia que el teatre és el moment en què tothom està pendent de la mateixa escena, no hi ha mòbils, la gent viu el present… Ni lavabo, ni crispetes ni telèfon mòbil. Arriba molt, perquè l’espectador està en un lloc més reposat. Amb la voluntat de veure-ho. Però a les xarxes, de vegades veus sense voler, de tan ràpid que és. Tal com entres, surts. Tots Ocells, són tres hores i mitja. I és important, que hi ha obres de tres hores i mitja, en contrast amb la immediatesa.
Per què creus que Wajdi Mouawad agrada tant a Catalunya?
Barreja un llenguatge poètic i elevat, però alhora molt aterrat al teatre. No només el que tracta, sinó com. És molt teatral, el que escriu. Construeix escenes molt teatrals i donades a jugar. Escriu tragèdies, però tragèdies amb mòbils, aeroports, bombes que cauen… I és molt rocambolesc: hi ha escenes que et desquadren i que s’entenen molt temps després. És un malabarista.
Va estar a Barcelona aquesta tardor, al CCCB de Barcelona. El vau conèixer?
Doncs justament va fer la conferència de la Biennal amb l’Oriol Broggi, el nostre director. Però nosaltres no vam poder anar-hi, perquè justament fèiem assaig. Així que va venir a saludar-nos un altre dia, durant una funció a la Biblioteca de Catalunya. Em vaig quedar bocabadada. Quan arriba i els veus en persona dius “ufff”.
També has interpretat Anna Karènina al TNC, al Nadal passat.
I ara comencem gira per Europa: Abril, maig i juny. Actuarem a París, Zagreb, Porto, Amsterdam, Hongria, Romania… És una bogeria.
I de l’obra de la vostra creació Nodi: de gossos i malditos, amb el teu company Joan Sentís? Fareu algun bolo al llarg de 2025?
És difícil quadrar agendes. Perquè ell està al Teatre Lliure i jo tinc Tots Ocells i Anna Karenina. Però algun “bolo” faré. I també estem preparant la nostra següent obra.
Notícies recomenades
-
Cultura i oci Descobrint i gaudint amb Benet Casablancas
-
Cultura i oci 7 plans per fer a l'agost a Sabadell i no envejar (tant) el viatge a Bali de la teva amiga
-
Cultura i oci El talent que pren i dona forma als carrers de Sabadell
-
Cultura i oci La Capella, un oasi en el desert estiuenc: "Aquí sempre sona música"
-
Cultura i oci L’Orquestra Simfònica del Vallès acompanyarà el debut de Serena Sáenz al Festival de Música de Torroella de Montgrí
-
Cultura i oci La llavor sabadellenca de l'Escola Catalana del Tapís