Els tres dies, amb una trentena de concerts, la 18a edició del festival Embassa’t ha reunit 6.922 assistents. Segons l’organització, són les xifres d’afluència per jornada més altes de la seva trajectòria. L’any passat van arribar a les 9.000 persones, però amb un dia més d’actuacions, dijous.
“Per a nosaltres, aquesta edició no ha significat només celebrar amb els artistes i el públic que hem arribat a la majoria d’edat i que seguim aquí, sinó haver-ho fet mantenint-nos fidels als valors amb què vam començar”, reflexiona el director de l’Embassa’t, Arnau Solsona. “Fa divuit anys que defensem un model basat en la proximitat, l’honestedat, el risc artístic, la descoberta, el territori, la comunitat, la diversitat i la independència, en una indústria on sovint sembla que, per créixer, hagis de renunciar a la teva identitat”, afegeix.
Un festival eclèctic i d’artistes
Als escenaris de l’Embassa’t tan bon punt hi ha la panxa d’El Virtual estampada de tatuatges com, al cap d’un moment, un músic flamenc amb corbata, acompanyant Ángeles Toledano. Hi hem vist Gregotechno –el nom no enganya– entonant un litúrgic “al·leluia” de cant gregorià i tot seguit convertir l’amfiteatre en una pista de cossos balancejant-se a ritme techno. “Aquesta edició ha estat molt d’essència Embassa’t”, comentava un cambrer que hi treballa cada any. “No conec a cap artista, però vinc a deixar-me sorprendre”, explicava una treballadora cultural municipal que deu rondar la cinquantena.
La sala electrònica Club ha bategat amb totes les combinacions sonores possibles en una desena de sessions. Ha estat l’any de reivindicar la tradició oral i el folk amb actuacions com la d’Alosa i les gallegues Fillas de Cassandra, que barregen les arrels musicals i influències contemporànies. S’hi van esbravar –i tenen energia per a estona– els britànics Bob Vylan, vetats al Regne Unit per proferir càntics contra els soldats d’Israel. A l’escenari Yeearphone vam veure els austríacs Cari Cari tocant un didjeridú, un instrument tradicional dels aborígens australians. La fanfarroneria del raper Teo Lucadama arriba a cotes tan altes que provoca al públic amb un “este bolo es una mierda!”. Dissabte hi havia alguna samarreta arlequinada d’algun aficionat que hauria preferit no anar a la Nova Creu Alta.
És un festival d’artistes per a artistes. Sempre t’hi trobes els sabadellencs Ven’nus, Azul i Flashy Ice Cream. La Ludwig Band hi ha rondat els tres dies. Hi passen la Mushkaa, Ouineta i Maria Hein. Fins i tot van haver d’acreditar per la VIP a Miki Núñez perquè l’aturaven cada dos per tres. Trobar celebritats com Carlos Cuevas comprant un entrepà de truita et recorda que som un país petit. I una ciutat encara més diminuta, quan no tornen a fallar Roger Escapa, Diana Gómez, Pep Ambrós, Joan Solé, Elisabeth Casanovas, Fèlix Colomer... Hi ha un portaveu municipal que hi ha estat els tres dies. L’alcaldessa devia al·lucinar quan hi va trobar Svsto a l’escenari fent un al·legat sobre el seu entrecuix. Però és que és l’Embassa’t. Per a no sorprendre’s, ja hi ha tota la resta.
