Les parelles lingüístiques, una porta d'entrada a la cultura catalana

"És una forma d'integrar-se en la cultura catalana a través de la llengua", en aquesta idea coincideixen tant els aprenents com els voluntaris en relació amb la iniciativa de les parelles lingüístiques, impulsada pel programa Voluntariat per la Llengua. Una proposta que facilita la conversa en català a les persones que en tenen coneixements bàsics i necessiten practicar-lo per adquirir fluïdesa (els aprenents) amb persones que el parlen habitualment (els voluntaris).

Les dades d'aquest projecte demostren que actualment és un èxit. El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) de Sabadell ha impulsat un total de 10.087 parelles lingüístiques des de l’inici del programa Voluntariat per la Llengua (VxL), l’any 2003. D’aquestes, 563 corresponen a Castellar del Vallès, 348 a Polinyà, 1.007 a Palau-solità i Plegamans, 868 a Santa Perpètua de Mogoda, 471 a Sant Quirze del Vallès i, finalment, 6.830 a Sabadell.

Des de la seva creació, el programa ha superat les 190.000 parelles lingüístiques a tot Catalunya. L’any passat, el 2024, es va assolir una xifra rècord amb 11.509 parelles creades, 466 de les quals al CNL de Sabadell.

És la segona vegada que s’arriba a més d’11.000 parelles en un any, juntament amb les 11.425 de l’any 2019. Durant el 2024, aquestes parelles van conversar un total de 230.180 hores. En aquest mateix període, es van registrar 8.571 noves incorporacions, de les quals 2.366 eren voluntaris i 6.205, aprenents.

També es van organitzar prop de 1.860 activitats, amb la participació de 29.802 persones, i es van formalitzar 6.317 acords amb entitats i establiments col·laboradors del programa. D’altra banda, des del 2017, el Voluntariat per la Llengua disposa d’una modalitat virtual, que ja ha permès formar 16.000 parelles arreu del món. Només durant el 2024, se’n van crear 1.818, amb participants de 35 països diferents.

Dins d'aquesta proposta han participat Josep Maria Fabero (voluntari) i Luz Estrella Orozco (aprenent), així com la parella formada per Sara Bertobillo (voluntària) i Yamila Batckoc (aprenent).

"Per aquells que ja estan estudiant el català, els serveix com a reforç", explica Fabero. Per a la Luz ha estat una forma de perdre la vergonya i poder parlar amb més agilitat. Són 10 converses d'una hora, un cop per setmana. Com diu Bertobillo: "Realment depèn de la relació que tinguis amb el teu company; nosaltres hem quedat molts més cops". Les parelles parlen de cultura, del dia a dia, d’esport, de les tradicions pròpies i, fins i tot, de la seva vida més personal. Es forma una relació íntima. "Al final actuem com psicòlegs entre nosaltres", remarca rient Orozco. Per als nouvinguts a Catalunya, l’oportunitat de parlar català amb algú de fora del seu cercle d’amics i coneguts és única. "Serveix per integrar-se en la societat i la cultura a través de la llengua", recalca Batckoc. Ella va venir d’Argentina i no podia parlar català amb ningú, excepte quan feia classe. Per a la Yamila ha estat un "acompanyament integrador" des que va arribar fa un any i mig.

Bertobillo ens explica com, els primers cops que va quedar amb la Yamila, la seva missió era ajudar-la a superar la seva timidesa. "Quan ho vam aconseguir, tot va esdevenir perfecte. Hem anat al teatre La Faràndula i hem gaudit d’espectacles de màgia juntes", explica. Per la seva banda, Batckoc està també molt agraïda a la companya de feina asturiana "que li va descobrir aquest projecte". Tant la Yamila com la Luz comparteixen un punt feble en el seu aprenentatge: la dificultat d’aprendre correctament els pronoms febles.

El català de la Luz és molt fluid i es nota la utilitat d’aquestes converses. Ella va arribar l’agost del 2022 a Sabadell des de Colòmbia. "Ara mateix estic estudiant el nivell B2; molts dels meus companys de classe ho fan només perquè ho necessiten per treballar. Hem d’anar molt més enllà, hem de descobrir la cultura i formar part de la vida social en català. Gràcies a les parelles lingüístiques, amplifiques les teves amistats", comenta. Orozco, ja sigui acompanyada del Josep Maria o pel seu compte, ha gaudit dels bastoners i els castells, i fins i tot ha pres classes de sardanes. "A Sabadell vaig visitar la Casa Duran fa poc", remarca. Fabero somriu: la feina ja està feta.

En Josep Maria va descobrir l’opció de formar part del projecte a les seves classes de ball de swing. Ràpidament li va interessar el tema. Ja porta tres anys formant part d’aquesta exitosa iniciativa. "Com més en perill està la llengua, més ganes tinc de fer-ne una aportació", afirma. Tots quatre recomanen ferventment la proposta: "es genera un feedback cultural", destaca Orozco. "Només amb el que aprens a l’aula no n’hi ha prou, necessitem aquestes xerrades setmanals", remarca Batckoc.

Per a la Sara, sabadellenca nascuda a Berga, és un orgull que la Yamila conegui la Festa de la Patum de Berga, i pugui explicar als seus amics que és: "Es tracta d’una tradició molt peculiar de Berga, bonica i única", conclou Yamila.