Trenta-un anys de festa, trenta-un anys de Camela. El grup de benzinera per excel·lència ha demostrat a l’Amfiteatre del Parc Catalunya que està més en forma que mai, amb milions d’àlbums venuts i l’inesgotable estima d’un públic totalment entregat. El concert d’aquest dissabte 24 de maig, en el marc del Festival Observa, ha reunit 5.000 fans de Dioni, Ángeles i els seus ritmes de techno-rumba. Per alguna raó, són la segona banda espanyola més venuda d’aquest segle.
Però això no va de xifres, ni de crítics, sinó del públic. Cinc mil ànimes que no van deixar de cantar amb el duet madrileny, tant els clàssics com els temes del seu últim disc Que la música te acompañe. Totalment professionals, Camela va començar el concert a les 22.30 h. Puntuals.
Molts assistents (aquells que no van poder trobar lloc a les primeres files) van decidir pujar a cadires i bancs. L’expectació era palpable, i el duet de cunyats (no són ni matrimoni ni germans, "la gent sempre s'equivoca") va engegar màquines, despertant del tot el públic amb Sueños inalcanzables, èxit del 1995 que els més veterans van reconèixer a l’instant. Van mantenir el ritme amb Háblale de mí i El calor de mi cuerpo. Després d’una momentània fosa a negre, Dioni es va emocionar recordant la seva mare, que va morir fa un any, mentre cantava la cançó que ella estimava més: La estación del querer.
Un viatge al passat
“Sempre estem de viatge com en Willy Fogg”, va recordar Ángeles. “Voleu acompanyar-nos en un viatge molt especial al passat?”, va dir adreçant-se al públic. I l’eufòria es va estendre pel recinte: havia arribat el moment de tocar els grans èxits.
Lágrimas de amor, No te acerques a mí, Cuando zarpa el amor, Ella es… Melodies atemporals i enganxoses, sovint menyspreades per snobs i crítics. Com a resposta a tots aquests, el missatge imprès a les samarretes promocionals del grup: “La vida és massa curta per fingir que no t’agrada Camela”.
“Ja sabem que mai ens volen donar premis, anem a les gales sabent que tornarem amb les mans buides. No ens importa. Perquè sabem que el premi més gran que podem tenir és el vostre afecte, l’amor dels nostres fans”, van afirmar. Poc després, amb un cert toc humorísitc, Dioni (després d’ensenyar fotos i vídeos del seu nét al públic) es va atrevir a cantar una de les cançons preferides del petit Luca: Hakuna Matata.
El duet de Madrid va tancar el concert amb uns bisos infal·libles: el triumvirat format per Lágrimas de amor, Camela (cançó que comparteix nom amb el grup) i Cuando zarpa el amor. Aquesta última, cantada i ballada per un públic que no volia que la festa s’acabés. Ángeles es va acomiadar repartint barrets entre els fans més afortunats; tothom en volia un, “Si fos per mi, us donaria un barret a tots.”
FOTOS DE VÍCTOR CASTILLO:
