Potser hi vas a parar atret pel clickbait de la seva cançó més famosa, Tot el que volem és ocupar-te el xalet. Però t’hi pots quedar per desenes de motius més: la ironia, la poètica, un rock texturitzat i ple de matisos, la mala llet sense pèls a la llengua, els missatges insurrectes recitats a mil per hora i un directe memorable. Remei de Ca la Fresca és un dels noms a descobrir de l’Embassa’t, que se celebrarà del 16 al 18 de maig a l'amfiteatre del Parc Catalunya.
Quin és el 'remei' que despatxeu i on és Ca la Fresca?
Tenim remeis contra tot i per a tothom des d'Arbúcies, sempre des d'Arbúcies, que és la seu de Remei de Ca la Fresca, una casa inventada que s'ha anat construint al voltant del grup, des de la manera que fem i vivim les coses.
Teniu consciència de viure un canvi d'etapa en què us enlaireu?
Amb la sortida del disc el desembre, crec que sí que vam notar-ho. Tenim molts bolos aquest any, com el de l'Embassa't, al Cruïlla o al Tingladu. De fet, fins ara no havíem fet gaires festivals. I sí que notem que el públic va creixent de bolo en bolo, que hi ha gent que repeteix i que ve de lluny a veure't.
Sempre és un fenomen curiós que un grup que fa contingut de protesta des del marge de mica en mica passi a ser central. Que l'escena catalana us absorbeixi, d'alguna manera.
Sempre hem dit que tant de bo ens tornem mainstream, perquè això voldria dir que han canviat moltes coses. Evidentment, tot té les seves parts bones i dolentes. Nosaltres continuem considerant que estem molt al marge, no hem deixat de fer coses al marge, però tenim clar que volem tenir una vida digna. Tampoc serem tontos, volem que el pastís també sigui per a nosaltres, evidentment, i expandir tant com puguem el missatge que portem.
Us sentiu sols en aquest panorama musical català a l'hora de transmetre missatges rebels i contestataris?
No, des de la música alternativa hi ha molts missatges i més contundents que els nostres. El que passa és que els costa més arribar al gran públic. Depèn de com ho dius i de com es fa, si fas música superpunk tota l'estona, serà difícil arribar al mainstream. Crec que nosaltres toquem molts pals diferents, que si no hi entres per una banda, hi entres per l'altra.
Quines són les teves referències culturals? Les del grup segur que són molt variades, per això pregunto concretament les de Xantal Rodríguez.
De lletra, sempre dic la Maria Callís. Feia molts anys que llegia poesia, però tampoc m'acabava de flipar i descobrir-la va ser un abans i un després. M'agrada Víctor Català, perquè té un llenguatge molt poètic i cru a l'hora. I, no té res a veure, però per a mi també és una inspiració el Godai Garcia, perquè té un missatge a divulgar i sap com fer-lo arribar. Em sembla molt guai com ho fa. De música, una mica de tot: Triana, Rage Against the Machine o Radiohead...
"La vida s'escapa d'aquells que temen els perills per venir", canteu. Arriscar-vos musicalment és la vostra manera de fer?
Sí, i amb tot a la vida. Ja no és fer música, art o qualsevol forma de creació. Si no agafes les regnes, quina gràcia té la vida? A vegades cal seguir la intuïció d'anar per on tu vols anar sense saber tampoc què passarà exactament. És com una pulsació interna, jo què sé. Tenir sempre por del que pot passar no et deixa viure.
Us convertiu en una dona àrab de color que du un roc en una mà i una bandera palestina a l'altre.
Aquesta cançó és un poema de Rafeef Ziadah, amb qui vam fer una col·laboració. No teníem cap cançó sobre Palestina, i crec que millor que el que diu ella no es pot dir res. Té força i potència, no calia afegir-hi res.
I li dieu a l'alcalde d'Arbúcies que pari "amb tant copet i amb tanta xapa".
Sí, és que és conegut per anar donant copets a l'esquena a tothom, encara que no et conegui de res. Sempre amb copets a l'esquena i, apa, endavant.
Heu triomfat amb el tema Tot el que volem és ocupar-te el xalet. Feu patir els pares dels adolescents que van a concerts on es canta "llamps i trons i foc als rics"?
Sí, però tristament és curiós que agradi més a la gent gran que a la jove. Evidentment hi ha de tot al concert, però molts cops la gent a qui més arriba el missatge és públic dels 40 en amunt, o com a mínim, són els que t'ho venen a dir.
Què és el millor que us ha passat amb la música?
Crec que la quantitat de gent que coneixem i els llocs on anem a parar, que són molt autèntics. Podríem estar per altres circuits que no casarien tan bé amb nosaltres, i estem arribant a llocs que d'altres maneres no hauríem arribat. L'altre dia ho dèiem: som pobres de diners, però rics d'esperit. Sentim molt fort que vivim una vida molt rica gràcies al grup i a la música.
I el pitjor?
Segurament és aquesta precarietat. I el postureig entre els artistes i músics, sobretot, em fa una mica de bola. Si penses que un dia has de deixar-ho, aquest seria un dels factors.
A la cançó que hem comentat abans, Fusta d'artista, critiqueu aquesta manera d'anar pel món.
Sí, de fet, s'ha fet més mediàtica la part que parla de l'alcalde, però estava pensant molt en algú que té un ego molt inflat i necessita que l'aplaudeixin tota l'estona. Pensava d'una banda en l'alcalde del nostre poble, però també en tants altres artistes que hem anat coneixent i que es pensen que estan salvant el món o alguna cosa quan, tranquils, tots estem fent música i ja està. És molt xulo, però ja està.
Sobre quins temes que no has cantat t'agradaria cantar?
Bona pregunta. Explícitament, encara no hem tocat el creixement de l'extrema dreta i que ens estiguin pintant una 'R' a les portes de casa. M'agradaria molt fer cançons mítiques perquè la gent pugui cantar quasi com a himnes en contra de tot això. Crear l'esperança que altres maneres són possibles i no són gens irreals.
Costa molt trobar referències a l'amor en les vostres cançons quan és el tema més explotat de la música.
Al final estem cantant l'amor que tenim a la vida. La muntanya potser no és amor, però sí que és l'amor que tinc al lloc on visc. Potser durant el dia penso més en l'amor cap a la terra i la vida que no pas un amor romàntic. També n'hi ha alguna més així, però no és el que més em preocupa ni el que més penso durant el dia, per això tampoc es veu reflectit en les cançons que faig.
El vostre directe té molta fama. Què es trobarà el públic de l'Embassa't?
Crec que si alguna cosa tenim és energia i potència. Quan escoltes el disc és una cosa i el directe n'és una altra. I això és molt xulo perquè et dona una altra perspectiva de les cançons. Crec que avorrir-te, no t'avorreixes, i que captar l'atenció, la captem. A partir d'aquí ja és cosa teva si t'agrada o no, però te'n recordaràs, que ja és un gran què.
