"Gran part de les èlits espanyoles que ens governen són hereves directes del franquisme". Aquesta frase, pronunciada per l’escriptor i diputat Francesc-Marc Álvaro, pot servir com a punt de partida del seu nou assaig El franquisme en temps de Trump (Pòrtic). La primera presentació d’aquest llibre ha tingut lloc aquest dilluns 3 de novembre a la llibreria sabadellenca La Llar del Llibre. Aquesta nova publicació d’Álvaro és una reflexió sobre les continuïtats del franquisme sociològic i els paral·lelismes entre les noves dretes europees i el trumpisme.
Com a dinamitzador de l’acte, l’escriptor i periodista Joan Esculies ha acompanyat Álvaro, generant un diàleg viu i ple de referències al context polític actual. Explicant en profunditat aquesta idea de continuïtat del règim, Álvaro parla d’un terme clau: el franquisme invisible. Després de la imperfecta transició política que es va viure durant els setanta i vuitanta, no hi va haver una renovació en la majoria dels estaments que defineixen el poder: "Existeix una clara continuïtat franquista en àmbits com l’alt funcionariat, la judicatura, l’Església o les grans empreses de l’IBEX", remarca.
L’autor adverteix que el perill actual no és un retorn del franquisme clàssic, sinó el seu "substitut": una "democràcia buidada" que, tot i mantenir les formes institucionals, "funciona de facto com un sistema autoritari". Un sistema que, segons Álvaro, existeix actualment als Estats Units, on Trump ha limitat drets i ha buidat les institucions democràtiques. En definitiva, el líder nord-americà "està dictant el camí" a una sèrie d’imitadors europeus.
Álvaro també ha apuntat que el País Valencià s’ha convertit en un "laboratori per a Vox", on s’experimenta amb fórmules de poder compartit amb el PP. Ha remarcat que "la lluita entre Vox i el Partit Popular no és de complementarietat, sinó de substitució" i que "la desafecció ciutadana no la capitalitzen les esquerres, sinó l’extrema dreta". A més, Álvaro explica (a partir del tracte amb polítics del Partit Popular d’herència més neoconservadora) que "en comparació amb els ultres de l’extrema dreta, els neocons arriben a ser considerats progressistes".
En relació amb l’aparició dels partits d’extrema dreta i el seu auge actual, ha identificat diversos factors com a causants. Tot i això, n’hi ha un que ell considera especialment preocupant: la incapacitat dels partits democràtics per parlar de certs temes que han esdevingut caldo de cultiu dels moviments autoritaris. "La immigració s’ha convertit en un monòleg dominat per l’extrema dreta i la resta de forces hi han arribat tard; és gairebé impossible generar una conversa", detalla.
Durant l’acte a la Llar del Llibre, Álvaro ha parlat de "la vida parlamentària" i de la necessitat de "pactar amb aquells amb qui et confrontes", una actitud que defineix no pas com a cinisme, sinó com "una forma de supervivència democràtica".
Esculies ha volgut mencionar el pròxim projecte de Francesc-Marc Álvaro: "No us preocupeu pel fet que ara, en ser diputat, no puguem llegir els seus articles, perquè està escrivint un nou assaig sobre la vida i el dia a dia al Congrés; és un talp al Congrés dels Diputats", ha comentat, bromejant.
