Des de fa setmanes arreu surten notícies sobre el terrorisme islamista, que sembla ser la pitjor amenaça per a les nostres vides. Així, la ciutadania pateix una sensació generalitzada de por, de preocupació i de risc. Però la realitat a Espanya ens indica que el terrorisme islamista no és un greu risc ni un greu problema. Hi ha altres realitats molt més perilloses.
En els darrers quatre anys, no hi ha hagut cap víctima mortal del terrorisme islamista a Espanya. Per contra, la violència masclista ha matat 221 dones en aquests darrers quatre anys. Només a l’any 2013, a tota Espanya s’han produït 302 homicidis. I el mateix any 2013 van morir 447 persones en accident laboral. En l’àmbit dels accidents de trànsit, el nombre de persones mortes a Espanya l’any 2013 fou de 1.807.
Tothom està d’acord que els atemptats del 11M de 2004 als trens de Madrid van ser terribles. Foren 191 persones víctimes del terrorisme islamista en un sol fet. I 191 famílies van perdre una persona, de forma injusta. Però en els onze anys des del 2004 fins avui, només com a víctimes de la violència masclista, varen morir 701 dones. Per tant, més de 700 famílies van perdre també una persona de forma injusta.
La violència masclista, els accidents laborals, els homicidis i els accidents de trànsit són realitats molt més mortals i perilloses que el terrorisme islamista. Però hi ha un àmbit amb unes dades, amb una realitat que sí fa moltíssima por: els suïcidis. Només a l’any 2013, a Espanya van treure’s la vida 3.870 persones. No ho sabíem perquè mai és una notícia de portada, tot i generar gairebé 4.000 morts l’any.
D’entre totes aquestes dades i la seva comparació, encara es poden extreure algunes conclusions addicionals. En primer lloc, cal saber quants diners públics i quant personal públic es dedica a treballar en aquestes qüestions per evitar més morts. Sabem que els cossos policials i d’espionatge destinen molt personal i diners a investigar el terrorisme islamista. I tots els cossos de seguretat els imaginem compromesos en evitar homicidis. El mateix podem dir en relació a la violència masclista, amb cossos policials, personal de treball social als ajuntaments, associacions de dones i d’homes implicats contra el masclisme, personal a l’àmbit judicial, etc., que signifiquen un nombre important de persones i diners compromesos. També hi ha milers de policies -guàrdies civils i mossos d’esquadra- dedicats a la seguretat vial, per evitar morts per accident de trànsit. Però les inspeccions per evitar accidents laborals disposen de molts menys diners i personal. I llevat d’honroses excepcions, com el Taulí, els diners públics i les persones dedicades a evitar suïcidis són mínims i ridículs.
Si el terrorisme islamista matés gairebé 4.000 persones cada any, tindríem un daltabaix enorme. Però si són gairebé 4.000 suïcidis, no ens escandalitzem. Ni tant sols és notícia! I encara ens caldria comptar amb un fet addicional: als accidents de trànsit i laborals, assassinats masclistes, homicidis, terrorisme, etc., les famílies i persones properes a les víctimes generalment no tenen un sentiment de culpa. Sí pateixen dolor, tristesa, però no necessàriament culpa per no haver pogut evitar la mort dels seus familiars. Però amb els suïcidis passa el contrari: tota persona familiar o propera a una persona que s’ha suïcidat se sent culpable. Es culpen de no haver estat prou atents per evitar aquest suïcidi, per no haver tingut millor relació, donat més afecte, etc., a la persona que ha mort. Per tant, el dolor que provoca un suïcidi és major que el que provoca qualsevol altre tipus de mort, perquè a la pèrdua d’un ésser estimat s’hi suma el dolor de la culpa pròpia.
Els nostres governs i mitjans de comunicació exageren per sensacionalisme l’impacte real del terrorisme islamista. Mentre, callen realitats molt més mortals, on no s’hi aboquen diners ni personal. Tota vida humana és sagrada, raó per la que cal evitar tota mort, sigui per la raó que sigui.
“Violència masclista, accidents laborals, homicidis i accidents de trànsit són realitats molt més mortals i perilloses que el terrorisme islamista”
