Hi ha dies que estic tan enfadat que quan em poso a escriure l’article per dissabte tinc tants temes que no sé quin fer. Normalment, després de sospesar diverses possibilitats em decanto per un. Altres vegades, com avui, he decidit tractar-ne quatre. Se m’acumula la feina. Primer tema. Després de molts anys de fer-nos creure que l’important en l’economia és deixar fer al mercat sense regulacions, ara resulta que l’economia xinesa planifica i va per davant dels EUA i de la UE en quasi tot. Fan plans quinquennals que provoquen salts endavant. Mentrestant, a la UE i als EUA esperen que una mà invisible arregli els problemes. Podem anar esperant. Que consti que a la Xina, que en la seva constitució diu que és una “dictadura democràtica”, jo estaria detingut i no podria publicar articles. Uns quants sabadellencs ho agrairien, és clar. Per cert, la Constitució espanyola proposa “planificar la actividad económica general para atender las necesidades colectivas”. Que es noti.
Segon tema. Massa gent vol trobar lògiques sobre els crims de guerra que estan cometent EUA i Israel a l’Iran. A veure senyors, ens manen bojos, bojos rematats que l’únic que volen és eludir la cadena perpètua pels seus crims i corrupcions econòmiques a l’engròs. No hi busqueu explicacions, no consulteu a especialistes en economia, en història, en política o en geoestratègia, tot el que no siguin psiquiatres és inútil. Són tan criminals que Netanyahu fins i tot ha prohibit al patriarca llatí Pierbattista Pizzaballa, que faci la missa de Diumenge de Rams al Sant Sepulcre de Jerusalem. Per cert, a Trump li preocupa l’eutanàsia a Espanya i no la matança de nens a Gaza. La gent ha frivolitzat tant matar, assassinar a desenes, a centenes, a milers, a desenes de milers de persones que hem de fer cites de militars com Dwight D. Eisenhower que va dir “odio la guerra, com només pot fer-ho un soldat que l’ha viscut”.
Tercer tema. Els membres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es van saltar les classes on explicaven la separació de poders: els parlaments legislen i els jutges apliquen la llei. Ells, òbviament d’extrema dreta espanyolista, han decidit que decidiran quin percentatge de català es fa a les escoles. Voldrien que fos el 0%. A les eleccions les seves opcions no aconsegueixen ni el 15% de vots. I a sobre els paguem el sou els catalans, molts indepes.
Quart tema. Al partit d’Espanya contra Egipte es va cridar “Puigdemont a prisión”, feixisme espanyol en vena, “Gibraltar es español”, sona a molt antic i “musulmán el que no bote” en referència als jugadors d’Egipte i, és clar, a Lamine Yamal. Vegis que els crits eren en castellà. I estava ple de banderes monàrquiques. Racisme contra els egipcis i contra els catalans alhora. La Real Federación Española de Fútbol i l’àrbitre haurien d’haver suspès el partit. També es va cridar “Pedro Sánchez hijo de puta”. En aquest cas ja ho va fer Isabel Díaz Ayuso al Congreso de los Diputados. Els de Societat Civil Catalana liderada per un feixista de llibre ho van cridar en moltes manifestacions i cap dels dos no han estat jutjats per delictes d’odi. I encara hi ha gent que diu que el PP no és d’extrema dreta i que la culpa és dels joves. Anem abocats al feixisme directament.
En fi, cada dia hi ha mil temes que em farien escriure un article. Crec que el mateix els passa a molt ciutadans informats que se senten, com jo, impotents davant de tanta estultícia i tanta brutalitat.