De Sabadell a pobles de l'interior: "Sentia molta desconnexió del món real"

Uns 100 kilòmetres de distància per carretera separen Sabadell d'Ogassa, al Ripollès, però més enllà d'aquesta xifra, la diferència en l'estil de vida entre els dos municipis ha atret diversos sabadellencs a instal·lar-s'hi. "Penso que el 10% d'Ogassa és gent de Sabadell", comenta Joan Prats, que s'hi va instal·lar després de la pandèmia". La localitat ripollesa tenia 222 habitants l'any passat, segons l'Idescat.

Prats es dedicava al sector de l'hostaleria fins que als 55 anys es va jubilar. Amb la seva parella va anar a viure a Ogassa i el seu fill continua vivint a Sabadell. El vincle amb la seva ciutat natal no l'ha perdut, perquè va muntar l'Associació Gastronòmica Ripollès per mantenir la seva passió i procura fer d'enllaç entre productors del Ripollès i establiments de Sabadell per donar a conèixer els productes que neixen a la comarca. Per aquest sabadellenc, canviar de localitat ha suposat canviar moltes rutines i hàbits. "Tinc un petit hort, gos, gallines, no sabia fer formatges i me n'han ensenyat, també ratafia, etc", explica, satisfet. "La gent aprofita els recursos que té a prop i surt un producte de qualitat, des de la mel al xai, la vaca, etc".

A Ogassa, fa setmanes que preparen un esdeveniment important per al poble: diumenge 31 de maig celebraran la Festa Rural. Serà la segona edició i té l'objectiu de ser un punt d'informació, trobada i benvinguda per a tots els veïns del poble i totes aquelles persones que tinguin interès a traslladar-s'hi. La sabadellenca Anna Roca fa prop d'un any que viu a Ogassa amb la seva parella i la seva filla, i explica davant la possibilitat que l'escola tanqui per falta d'alumnes, "hem fet una festa per intentar buscar gent que vingui a viure aquí, intentar mantenir l’escola i que el poble no mori". Durant la jornada festiva es donarà a conèixer el projecte de la nova escola bressol, que s'ajuntarà amb el centre educatiu existent, i també es parlarà d'habitatge.

L'escola compta amb una desena d'alumnes, però Roca subratlla que l'atracció de noves famílies que portin els infants a l'escola "cada any s'ha d'anar treballant" per poder-la mantenir, si no, no hi haurà noves inscripcions i podria deixar de prestar servei. És una escola rural, molt diferent a les de Sabadell. La sabadellenca explica que hi ha "dues classes (una d'infantil i l'altra de primària), i adapten el currículum a cadascú". Com és habitual a municipis petits, alumnes de diferents cursos comparteixen pupitres i metres i professors "adapten el currículum acadèmic a cadascú". 

Poder construir un projecte de vida a un altre municipi implica trobar allotjament estable, per la qual cosa la Fira Rural posarà l'accent en ajudar les famílies a trobar-ne. Joan Prats assenyala que "si algú vol trobar casa, que vingui aquí i pregunti; no ho trobarà a Idealista", perquè la discreció és una de les senyes d'identitat de la gent de poble. Anna Roca afegeix que "estem facilitant que gent que tingui espais tancats els obri i intentem crear una cooperativa d’habitatge per construir-ne de nou". Ella és fisioterapeuta i visita Sabadell dos cops per setmana. Tot i així, opina que tenint en compte que hi ha força activitat industrial a la zona i que actualment es pot teletreballar, és un lloc on es pot trobar feina o treballar fàcilment.

Una altra sabadellenca, l'Elisabet, també va emprendre el viatge cap a una nova vida al món rural traslladant-se a un petit municipi del Berguedà, que prefereix no revelar per privacitat. "A Sabadell sentia molta desconnexió del món real", comenta. Un ritme accelerat en molts aspectes que on viu ara és tot el contrari, més "àgil" en qüestions com anar a comprar o anar al metge, però alhora "tranquil".

"Aquí, en tres anys m'ho he passat millor que mai. Sempre es fan coses i ben fetes, tot té bon ambient, els detalls estan molt ben cuidats", destaca la sabadellenca. En el seu cas, treballa a Manresa, i cada dia es desplaça mitja hora en cotxe, però una de les coses que valora d'haver-se canviat de domicili és que pràcticament sempre triga el mateix temps a arribar-hi, sense haver de patir per cues o el transport públic. D'altra banda, però, en temes mèdics, per exemple, assenyala que "per qualsevol cosa t'has de desplaçar a grans ciutats, ja no et dic a Manresa, també al Taulí".