Una escena que es repeteix a les escoles: una criatura presenta els grans invents de la història en un treball. N’apareixen molts, però tots porten la firma de l’autoria d’un home. Hi ha invents que s’han esborrat del mapa perquè són de dones, enginyeres, científiques, matemàtiques...
I a Catalunya hi ha una persona, l’enginyera Núria Salán, que compagina la recerca i la docència amb una intensa tasca de divulgació i una incansable defensa de les vocacions STEM. Impulsora del projecte L’enginy (in)visible, centrat a recuperar la memòria de les dones inventores. Enginyera de materials, professora a la Universitat Politècnica de Catalunya i vinculada a l’ESEIAAT, presidenta la Societat Catalana de Tecnologia. Podria quedar-se en aquest currículum impecable i prou. Però ha decidit recordant-nos que la història de la innovació està incompleta.
El seu projecte no és només una exposició itinerant, és també una conferència divulgativa, i presentacions arreu del país per posar noms i cognoms a dones que no han sortit mai a la foto final. El projecte també es pot trobar en una col·lecció de llibres, un material revolucionari: Dones que van inventar, patentar o descobrir, però que han estat esborrades amb una eficàcia admirable. I necessitem aquesta justícia històrica per entendre que el problema no és la manca de talent femení, sinó la visibilització. Que no és que no hi haguessin dones a la ciència, és que ningú s’ha preocupat gaire d’explicar-les! Salán fa èpica i documenta, perquè cada inventora recuperada és una esquerda reparada en aquesta història oficial. L’enginy (in)visible no va només de restaurar la memòria del passat, també va de futur. De qui tindrà referents i qui no. I, sobretot, de qui tindrà permís per imaginar-se inventant.
L’exposició, la conferència, els llibres posen llum a una evidència incòmoda, que la innovació també té gènere, i massa sovint aquest gènere, ha estat invisibilitzat. No es tracta només de fer una llista de noms, sinó de reconstruir i de recordar que darrere del WiFi o de descobriments científics clau, hi ha hagut dones que han treballat en silenci, sovint sense reconeixement. Un reconeixement necessari en un moment en què encara costa generar referents femenins en l’àmbit STEM. I que no apel·la només a les nenes que han de decidir què volen ser de grans, també interpel·la els adults, educats en un biaix de gènere, que potser no havien qüestionat mai per què coneixen tants inventors i tan poques inventores.
La Núria Salán Ballesteros és enginyera de materials, professora a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i vinculada a l’ESEIAAT, Núria Salán és també presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia (de l’Institut d’Estudis Catalans). L’exposició es pot veure fins al 15 de juny a la Sala Nicolau d’Olwer i pati de l’IEC (c. del Carme, 47. Barcelona).