Ahir, Divendres Sant, vam fer el Via Crucis amb les 14 estacions corresponents de la passió i mort de Jesucrist. Aquesta processó o Via Crucis estava liderada per la Confraria de la Preciosíssima Sang i del Sant Nom de Jesús i la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors, fundades al segle XVI i XVII respectivament. Per tant, no només és fe el que celebrem a Sabadell, sinó també cultura, tradició i costums centenaris que vivim a la nostra ciutat. No podem oblidar que a Sabadell avui dia deuen haver-hi una quinzena d’esglésies obertes al culte, amb les seves misses corresponents de Pasqua i celebracions de Setmana Santa.
La processó va estar acompanyada pels himnes cantats pels feligresos i devots que van caminar des de l’Església de la Puríssima fins a la de la Trinitat passant per la de Sant Fèlix. I el silenci. Aquella sensació que no passa res i passa tot alhora. Aquell sentiment cristià pel patiment d’una persona que és Déu i de la seva Mare, la Verge Maria, que l’acompanya en aquest camí sota l’advocació de la Mare de Déu del Dolors. I és que aquest silenci no només va ser seguit pels no sé quants feligresos que van acompanyar el seguici des del principi més els que s’anaven afegint, sinó que els ciutadans que es trobaven passejant o fent un cafè pels carrers de Sabadell s’unien en senyal de respecte al silenci per escoltar els himnes. Gràcies de tot cor a aquells que, sense compartir la fe, van entendre que allò que vam fer ahir mereixia el respecte de mantenir el silenci.
No obstant, si bé nosaltres vam tenir la sort de poder sortir als carrers i fer el Via Crucis acompanyats de respecte, no podem dir el mateix d’altres fidels d’arreu del món que pateixen les persecucions contra els cristians. No és notícia, però aquesta mateixa setmana han sigut assassinades desenes de persones pel simple fet d’ésser cristianes. Nigèria, Somàlia, Iemen, Eritrea, Corea del Nord, Pakistan, Iran, Israel, són alguns exemples de com els cristians no som benvinguts.
Però no només en aquests països, sinó que a l’altra banda de l’Atlàntic hi ha cristians també perseguits com a Nicaragua. Donem gràcies que les persecucions van ser superades fa molts anys a la nostra terra i podem celebrar els oficis amb tota llibertat.
Finalment, i seguint amb el fil de les persecucions a cristians, vull acabar fent menció del mossèn Gaietà Clausellas assassinat per sindicalistes de la Federació Local de Sindicats de Sabadell l’any 1936 pel simple fet de ser catòlic. Era conegut com el 'pare dels pobres' i actualment es troba en procés de beatificació per haver sigut martiritzat. Sí, a casa nostra també va haver-hi persecució contra els cristians.
Avui descansen les seves despulles a l’Església de Sant Fèlix. Quin orgull deu sentir que el seu testimoni cristià avui es visqui amb tanta devoció pels carrers de Sabadell acompanyant la Creu.
Bona Pasqua.