Brasil és un país amb 200 milions d’habitants. És la setena economia del món, amb un PIB que duplica l’espanyol. Avui Brasil viu temps convulsos políticament. Ens arriben informacions conforme s’ha iniciat un procediment de destitució de la presidenta, Dilma Rousseff. Les notícies que coneixem es basen principalment en les fonts dels mitjans de comunicació brasilers. Aquest mitjans estan majoritàriament en mans de grups empresarials i econòmics lligats políticament a l’oposició conservadora.
Des del 2002, el Brasil és governat pel PT (Partit dels Treballadors), el principal partit progressista del país. Primer va governar Lula da Silva durant vuit anys, en guanyar dues eleccions presidencials consecutives. A continuació, va guanyar dues eleccions més la seva companya de partit, l’actual presidenta Dilma Rousseff. Als sectors conservadors del Brasil i a les oligarquies econòmiques no els fa cap il·lusió veure com l’esquerra governa des de fa 14 anys, i amb encara dos anys més per endavant.
La presidència de Lula va canviar el Brasil. Més de 30 milions de pobres van passar a ser classes mitges, es va apujar el salari mínim el primer any -2002- un 20%, i la inflació es va reduir al mínim, amb uns creixements del PIB espectaculars. També va liquidar anticipadament el deute amb el FMI i va reduir l’atur al 5%, amb un important creixement de la producció industrial. Va construir escoles i ambulatoris als barris més pobres, pagant una renda a les famílies més pobres a canvi de dur els infants a l’escola i al metge. Van rebre un tracte especial les famílies monoparentals -de mares soles amb fills-, es van multiplicar les beques a famílies pobres, i es van construir una desena llarga d’universitats públiques completament gratuïtes. Amb Lula i, posteriorment, amb Dilma Rousseff, el Brasil va fer el major salt endavant contra les desigualtats socials fet a un país des de la IIª Guerra Mundial.
A diferència de països com Venezuela, Lula va tirar endavant un programa social i econòmic que no estava construït contra ningú, ni contra les empreses ni les classes altes i mitges-altes. I els casos de corrupció dins del govern de Lula sempre acabaven amb cessaments i dimissions. A Rousseff no se l’acusa de corrupció, sinó només de “maquillar” els comptes públics. Aquesta és l’excusa de la dreta contra Rousseff. A Grècia, la dreta d’Antonis Samaras va maquillar molt més greument els comptes públics amb l’ajut de Goldman Sachs i no va passar res.
Passant a l’actualitat, les veus que expliquen el que està passant al Brasil com a un cop d’estat “legal” semblen tenir força raó. Si la presidenta Rousseff és inhabilitada pel Senat, serà president l’actual vicepresident, Michel Temer, un conservador que és només el titella d’Eduardo Cunha, actual president del Congrés dels Diputats brasiler. Cunha serà aleshores vicepresident, tal i com indica la constitució. Doncs bé, Eduardo Cunha té oberts 3 procediments per corrupció, a part de sortir als “papers de Panamà”. I entre els promotors del cessament de Rousseff, destaquen personatges que reivindiquen la dictadura militar i que volen la tortura i la pena de mort (del Partit Social Cristià).
El 60% dels diputats brasilers estan implicats en casos de corrupció, dues terceres parts d’ells dels partits conservadors. El principal candidat de la dreta a les properes eleccions, Aecio Neves, està implicat en 8 casos de corrupció. I a les manifestacions contra Rousseff passen coses tan inhabituals com zones VIP, i es veuen bosses de 3.000 euros, roba, sabates i ulleres de marca, gent de pell blanca i ulls clars, etc. És una qüestió de classes socials, on les més benestants veuen que ja no tenen el poder, ara en mans de les classes més baixes. I quan històricament sempre s’ha manat a un país, es veu un govern democràtic progressista raonable com a uns usurpadors. És des d’aquestes claus que cal entendre el que avui està passant al Brasil: un cop d’estat de classe, aprofitant lleis democràtiques.
“Amb Lula i, posteriorment, amb Dilma Rousseff, el Brasil va fer el major salt endavant contra les desigualtats socials”
