L’aparcament de Can Robert, clausurat

[Jordi Serrano, Historiador i rector emèrit de la UPEC] Fa unes setmanes, la Diputació de Barcelona va tancar l’aparcament de Can Robert. Estic en estat de xoc. Si hagués de triar un lloc des d’on pujar a la Mola tradicional i clàssic, seria aquest. De fet, així està definit al Pla Director: 47.000 vehicles. El més important després del Coll d’Estenalles. La Diputació ara informa: “L’aparcament de can Robert s’ha tancat en acabar el conveni amb la propietat. Romandrà tancat mentre es planifica la nova xarxa d’accés al cim de la Mola. Utilitzeu altres aparcaments de la zona o el Bus Parc.” Vaja. No esperava aquesta decisió. Sembla que a la Diputació quan es tracta del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac se li traspapera el calendari. Quan es va acabar el termini de la concessió del restaurant de 50 anys, van afirmar que no havien tingut temps de preparar una alternativa. No sé quin termini tenia el conveni amb la propietat de Can Robert, però l’aparcament hi és de fa moltíssims anys. No entenc tampoc l’interès que té la propietat de Can Robert de mortificar els excursionistes del Vallès. Tancant l’accés no hi guanya res. Segurament, dedueixo és una arma per negociar millors condicions. Cal tenir present que Can Robert té una llarga història, ho denota la necròpolis que hi ha una mica més amunt datada entre l’època romana i la medieval, entre els segles VII i IX. L’any 1918, el poeta Joan Salvat-Papasseit va viure a Can Robert quan tractava de recuperar-se d’una tuberculosi. La propietat més no estima gens la casa perquè està en estat ruïnós sense que en tinguin la més petita cura. Ara bé, m’emprenya quan diuen que usis el bus parc. A veure, és fum. Només n’hi ha dos i surten de Terrassa. Un de va de Terrassa a Talamanca només dissabtes i diumenges i Terrassa a Rellinars i Castellbell i el Vilar. És ridícul, no hi ha cap autobús que substitueixi l’aparcament de Can Robert. L’autobús de Sabadell a Matadepera (tres al dia, en realitat al matí només un) podria anar fins més amunt, a la cruïlla amb la pista a Can Robert i augmentant-ne la freqüència. I posar-ne un altre de Sabadell a Mura, almenys els caps de setmana. Que li demanin a la TUS quin cost tindria. Crec que caldria que la Diputació expropiés a la manera d’Hugo Chávez Can Robert. Que es busqui recuperar Can Robert donant-hi alguna funció i permetent que els cotxes puguin aparcar-hi còmodament a sota. De passada, com diu el Pla Director del 2016, que s’hi posin rètols indicatius. Cal que el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona es posi les piles, massa errors no forçats en pocs dies. I que recordin que si tenim un parc és per fer-ne ús. Posar rètols a llocs clau de la munió de camins alleugeria la pressió sobre els més freqüentats. No sé qui és el llumener que ha decidit no posar cap rètol. Si tinguéssim un parc i no hi anés ningú, tot ens exclamaríem. Xesco Gomar Martín, president delegat de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona, potser que espavilem. La Mola tampoc queda tan lluny de Mataró.