[Editorial, 12 de desembre de 2024]
La
llengua catalana no passa pel seu millor moment. El seu ús social està en hores baixes en el conjunt de la població, però especialment entre els més joves. Si el 2007 el català era la llengua principal d’un 43,1% de la població de 15 a 34 anys, ara ho és només del 25,1%. El castellà ha emprès un camí invers, escala posicions, i creix la diversitat de llengües al país per l’arribada de persones de l’estranger.
Al comerç, la llei vigent des de fa pràcticament vint anys ha permès fer créixer la presència del català a la
retolació, que ha escalat fins al 67%, i marca un màxim a les empreses de finances i altres serveis similars (84%). No podem dir el mateix en la
llengua amb què saluden els clients, que queda relegat a un exigu 39%. Hem de millorar aquestes xifres, ja que el català ha de formar part de totes les realitats socials, també al comerç.
Si hi ha més catalanoparlants, el català s’utilitzarà més arreu. Per això, veiem amb bons ulls que el Govern municipal vulgui posar a disposició l’espai de l’actual Museu d’Història amb l’objectiu d’ampliar la capacitat del
Centre de Normalització Lingüística. Volem que totes les persones nouvingudes puguin aprendre la llengua catalana. Ara només falta que la Generalitat posi més professors. Si no, tindrem aules, però faltaran docents.
