Les mobilitzacions dels i les docents no serveixen per a res. Això és el que alguns volen fer creure i aquest ha estat el missatge que el govern del PSC ha volgut llançar amb el pacte de les engrunes. Però la realitat és rabiosa i és evident que els treballadors i treballadores de l’educació estan davant d’una oportunitat històrica per a la millora de les seves condicions, però també som en un punt d’inflexió clau que pot condicionar el futur del sistema educatiu d’aquest país.
En el moment en què estem, no cal fer un al·legat sobre les virtuts i necessitats d’un sistema públic de qualitat, perquè qui no ho vulgui entendre o viu a un altre planeta o, senzillament, ja no té remei. Però sí que cal parlar de com es construeix aquest sistema educatiu i les docents i educadores ho estan deixant ben clar. Menys burocràcia, menys alumnes per aula, més professorat especialitzat en inclusió, més treballadors de l’àmbit social, etc. I quina és la resposta del govern del PSC? Repressió, menyspreu i desinformació. El govern ha posat tots els seus recursos al servei de la lluita contra les mobilitzacions i reivindicacions de la comunitat educativa. Com si es tractés d’un estat autoritari, infiltra policia a les assemblees docents i, quan ho considera, reparteixen cops de porra contra els seus propis treballadors. I si tot això no fos poc, en lloc de respondre les necessitats de sentit comú que s’estan posant sobre la taula, el govern d’Illa surt amb l’astracanada de desplegar mossos dins dels centres educatius. De nou, o viuen a Mart o se’n foten de nosaltres.
D’altra banda, han activat tots els mitjans de propaganda disponibles per desacreditar les mobilitzacions i seguir defensant els interessos del govern i dels lobbies de torn. Resulta que ara, les grans empreses i fundacions de l’educació en el lleure es preocupen pels llocs de treball que es poden perdre si no es fan colònies o excursions. Uns treballadors a qui han explotat sistemàticament a través d’un conveni de vergonya, amb horaris intempestius, pernoctacions mal pagades i condicions pèssimes. Bàsicament, aprofitant-se de la precarietat del jovent del país que, en gran part, s’ha format des del voluntariat a centres d’educació en el lleure. Fins ara, ningú treia titulars parlant dels beneficis de dur a terme activitats extraordinàries com festes i sortides quan el professorat les estava regalant pel bé de la comunitat i pel desenvolupament integral d’infants i adolescents. Ara, se’l demonitza per deixar-ho de fer perquè, simplement, es limiten a complir estrictament amb les funcions per les quals se’ls paga.
Per sort, la comunitat educativa es manté i, malgrat alguns intents per impedir-ho, segueix unida i ferma per la causa. A Sabadell, les mobilitzacions, en lloc de decaure amb el pas del temps, creixen. L’assemblea docent segueix amb capacitat de lideratge, amb la brúixola ben orientada i amb capacitat de mobilització, com vam veure aquest dimecres de bon matí a l’institut Sallarès i Pla. Però el que emprèn encara més força i dona transversalitat a la lluita és la implicació de l’alumnat i de les famílies. Les samarretes grogues es venen a centenars entre les AFI i AFA mantenint un posicionament clar de suport a la millora del sistema educatiu. Avui, dimarts, nova jornada de vaga i el dia 29 d’aquest mes es preveu una mobilització liderada per les famílies davant de l’Andreu Castells. Caldrà anar seguint les contínues convocatòries que, en definitiva, es dirigeixen a la lluita pel bé comú.