Tothom sap que a Catalunya som dels últims a l’informe PISA i ara el Departament d’Educació, dirigit per la consellera Esther Niubó, ha tingut una brillant idea: posar Mossos d’Esquadra als instituts públics. Enhorabona a la consellera. Va cometre un error a la presentació de la proposta, va dir que hi aniran sense uniforme, sense porra i sense pistola. Ho trobo desencertat, a parer meu, hi han d’anar amb tots els ets i uts. La idea és extremadament convenient, ja que per ser mosso es necessita tenir el batxillerat, però per ser mestre o professor cal tenir un grau universitari i un màster. Ara bé, un mosso cobra una mica més que un mestre tenint menys formació. Això vol dir que té més prestigi ser policia que mestre. Posar mossos serà més car que posar mestres, però ens farà pujar, no entenc com, al rànquing del prestigi i de l’informe PISA. Però jo aniria més enllà. Als patis cal que els mestres organitzin manifestacions dels alumnes i que hi vagi la BRIMO, els antidisturbis dels Mossos, a pegar els nanos per tal que sàpiguen què costa reivindicar i fer avançar la societat. Aprendran el mal que fan els cops amb una porra i com són els morats que provoquen. Ells no en diuen “porra”, en diuen “defenses”, quan en realitat ataquen.
Però podríem anar més enllà, demanaria a la ministra de Defensa, Margarita Robles, que posi soldats, a cada institut, armats amb Kalàixnikov i un tanc a l’entrada. No ens quedéssim curts. Hi ha gent que creu que un policia batxiller té més aptituds per resoldre els problemes reals que un psicòleg, un psicopedagog, un pedagog, un mestre o un professor. Deuen ser uns genis. Enlloc del món ho fan. Bé, en algun lloc sí, als EUA fins i tot hi ha escoles on posen arcs detectors de pistoles i navalles com als aeroports. La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha reblat el clau i ha posat policies infiltrats a les reunions de mestres sindicalistes. Quan mani l’extrema dreta farà això justament. I què direm? Qui ha donat l’ordre ha de dimitir.
Que hi ha problemes als instituts? És clar. Si hi ha problemes a la societat això es reflecteix als instituts. Catalunya som dels darrers de la UE en despesa en educació pública. Pensar que no té cap efecte és d’LSD. Vaig ser fundador i director de la Fundació Ferrer i Guàrdia, el pedagog català més universal, i mai se li hauria acudit aquesta enorme ximpleria. Una cosa que molta gent desconeix és que Ferrer i Guàrdia proposava a banda de la coeducació de sexes, la coeducació de classes socials. És a dir, barrejar nens de classes socials diferents a l’escola. Ell ho practicava a l’Escola Moderna l’any 1901. L’exèrcit espanyol el va afusellar el 1909. Ara la segregació escolar, un eufemisme per no dir que hi ha escoles de gent benestant i escoles de pobres, a la ciutat es produeix per l’existència de l’escola concertada, que no assumeix el grau de compromís cívic que li pertoca. I és greu perquè molts prediquen la caritat cristiana.
Fa uns anys el síndic de greuges de Catalunya va assenyalar Sabadell com un dels llocs de Catalunya on més se segregava els nens, els darrers anys s’ha arreglat un mica. Molt poc. I si reduïm les ràtios? I si repartim els nens complexos? I si augmentem els sous dels mestres? I si en posem més? I si arreglem les escoles que encara tenen uralita? I si traiem totes les aules en forma de barraca? I si ens prenen l’educació seriosament?