Una nena de nou anys ha obtingut oficialment el Baccalauréat, el títol nacional de França que permet l’accés a la universitat. Aquesta titulació equival al batxillerat a Espanya i marca un precedent en la història del sistema educatiu francès.
En aquest sentit, la menor ha cursat els seus estudis a l’institut ISOSET, un centre que des del 2008 aplica un enfocament pedagògic diferenciat. El sistema d’aprenentatge d’aquesta institució se centra en l’autonomia de l’alumne i, sobretot, en la comprensió ràpida de conceptes.
D’altra banda, la metodologia d’aquest centre es caracteritza per una càrrega lectiva de només dues hores diàries de classe presencial. Aquesta xifra representa una reducció significativa respecte a les sis o vuit hores habituals a les escoles d’Europa.
Ja veieu com és d’important comprendre. De fet, el matemàtic Richard Feynman, que va desenvolupar eines matemàtiques per descriure les interaccions entre llum i matèria, pel qual va rebre el Premi Nobel de Física el 1965, era de la mateixa opinió i deia: “Compreneu. No memoritzeu. Apreneu els principis, no les fórmules”.
Des del meu punt de vista, algunes coses sí que és pràctic memoritzar-les. Així, a més de saber que significa multiplicar, si et saps les taules, molt millor perquè et permet fer càlculs mentals ràpids.
Quan comprenem, es transforma l’aprenentatge, tal com fa l’ISOSET. Si comprenem, podem aprofitar la nostra habilitat d’aplicar el coneixement en situacions noves i variades, i promoure la innovació i la solució de problemes.
En un món cada vegada més complex, on les màquines físiques i lògiques (informàtica) fan la feina fatigosa, el valor afegit de les persones serveix per donar resposta als problemes basats en la seva comprensió.
Quan no es comprèn, potser es treballa molt, però els resultats poden ser nefastos. En un entorn cada cop més complex, si no comprenem l’entorn en el qual es treballa, no es poden solucionar problemes. Avui dia, ens trobem casos en què, utilitzant les eines d’intel·ligència artificial sense entendre bé que feien aquestes, s’han destruït en 9 segons els entorns informàtica d’una gran empresa. Ja ho diu James Clear, autor del famós llibre Hàbits atòmics, el tercer dels llibres més venuts de no-ficció en castellà en aquest Sant Jordi: “El risc més gran és fer bé les coses incorrectes”. Un exemple molt gràfic el tindrem en la pel·lícula clàssica Fantasia, de Walt Disney, en què Mickey Mouse, com a aprenent de bruixot, sabia la mecànica, però no comprenia què feia. La inundació que causa amb els cubells i els pals de fregar és antològica.
Però res d’això és nou. En el meu cas, quan estudiava enginyeria, ens deixaven tenir tot el que volguéssim als exàmens: llibres, apunts i calculadores, que acabaven de sortir al mercat a un preu raonable. Si no comprenies els conceptes, a més que segurament no entendries les preguntes, era impossible poder fer bé l’examen.
Quan vaig acabar enginyeria, ja m’ho van dir: “La majoria del que t’hem ensenyat, si no ho fas servir, ho oblidaràs. Realment, aquí t’hem ensenyat a cercar informació, comprendre i raonar.”