Dissabte és el Dia d’Europa i el 2026 commemorem el 150è aniversari del naixement de Pau Casals. Aquestes dues efemèrides ens porten a reflexionar sobre el llegat del mestre i el fràgil estat del nostre projecte europeu. El Cant dels Ocells, la tradicional melodia catalana transformada per Pau Casals en un autèntic himne universal de pau, llibertat i dignitat humana, avui ressona amb força en una Europa que s’enfronta a una de les conjuntures geopolítiques més tenses de la nostra història recent: veiem amenaçats els nostres ideals de pau i concòrdia per un escenari global fragmentat i molt convuls.
La situació actual està marcada per una sensació d’urgència que traspassa fronteres. La nostra seguretat continental ja no és una certesa, sinó un repte diari que exigeix una profunda redefinició. L’amenaça de Rússia a les fronteres orientals ha obligat l’OTAN a un desplegament estratègic sense precedents des de la Guerra Freda. Aquest escenari es complica amb la possible desvinculació dels Estats Units de la defensa europea, fet que ha generat un fort nerviosisme a Brussel·les. La possibilitat que l’aliança transatlàntica s’afebleixi ha empès la UE a buscar –amb una pressa gairebé desesperada– una autonomia estratègica que li permeti a no dependre exclusivament de les decisions preses a Washington.
Aquest trencaclosques s’agreuja per l’escalada a l’Orient Mitjà, en un escenari de guerra oberta en diferents fronts, que no només amenacen d’incendiar tota la regió, sinó que tenen un impacte directe en la seguretat energètica global i la polarització política. Mentrestant, la Xina observa el desgast occidental, consolida la seva influència econòmica i es posiciona com un mediador alternatiu que desafia obertament l’ordre internacional establert.
Davant d’aquest panorama de gegants en conflicte podem sentir-nos impotents, però el llegat de Casals ens ensenya que la pau comença en la consciència individual. Com a ciutadans, la nostra primera línia de defensa és combatre la desinformació mitjançant el pensament crític; en una era en què els gegants utilitzen les xarxes per dividir-nos, informar-se a través de fonts fiables és un acte de resistència democràtica. Així mateix, també tenim el poder d’exigir una Europa unida que vagi més enllà del mercat, i pressionar els nostres representants perquè la Unió sigui un bloc polític amb unitat d’acció d’acord amb els valors de la nostra Carta dels Drets Fonamentals (CDFUE), tot recordant-los que separats som irrellevants davant les grans potències.
Cal mantenir ferm el nostre compromís amb la pau activa, tal com Casals defensava l’any 1971 davant l’ONU quan va dir: “La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells”. Els ocells, quan són al cel, van cantant: “Peace, Peace, Peace” (pau, pau, pau). La pau s’ha de treballar cada dia mitjançant el suport a polítiques de cooperació i mantenint viva la memòria històrica per no repetir els mateixos errors. El futur d’Europa no es decideix només als despatxos de l’OTAN o en les eleccions americanes, sinó en la nostra voluntat com a ciutadans de no caure en la indiferència i defensar, amb la mateixa fermesa que feia el mestre, la llibertat i la convivència pacífica.