Sabadell va tancar el novembre amb l’atur més baix dels últims setze anys: hi havia
10.768 sabadellencs inscrits al Servei d’Ocupació de Catalunya, un dels registres més baixos de la sèrie històrica. De totes maneres, en són molts. Són moltes persones amb noms i cognoms que han de poder tenir una
sortida laboral per poder prosperar, ells i les seves famílies.
La feina dignifica i enriqueix. És absolutament indispensable per poder disposar de
qualitat de vida. Les xifres són bones en termes comparatius, però mai és suficient. Conscient d’això,
l’alcaldessa Farrés va presentar ahir l’ampliació del programa Treball als barris per afavorir la inserció laboral entre la ciutadania. L’objectiu és arribar a més persones i a més barris, i falta que fa. Perquè mai n’hi ha prou. Hi insistim.
Els ajuts socials i les prestacions per desocupació constitueixen un element cabdal de l’estat del benestar –i per això les hem de mantenir i preservar–, però sobretot hem de creure en
la inserció i en la reorientació laborals. Si sumem els instruments públics necessaris i l’esforç i la cultura del treball, tothom hauria de poder avançar i no quedar-se enrere.
Facin el símil: quina és millor infermera? La que et dona el menjar i que t’ho porta tot al llit, o la que et diu “aixeca’t!” i t’ajuda i t’agafa del braç per caminar i així poder fer-ho per tu mateix? Esperem que aquestes mesures per afavorir l’ocupació, i moltes més del mateix estil, serveixin per donar una segona oportunitat a aquests 10.768 sabadellencs a l’atur, i tants milers de vallesans més en les mateixes circumstàncies.
