En una conversa amb n’Arnau Bonada, president de la Xarxa Onion, a finals del 2025 vàrem comentar que els projectes d’intel·ligència artificial (IA) fracassen en un 95%. Sí, un 95%. Va quedar esparverat. Un altre punt, que en aquell moment no vaig mencionar, és que, en aquells casos en què el projecte ha funcionat, menys del 50% obtenien resultats econòmics positius, segons l’últim estudi Global CEO Survey de la consultora PWC.
Primer, no us penseu que aquesta xifra és específica d’aquest cas. En cada tipus de tecnologia sempre ha estat el mateix.
A pesar de tot, les tecnològiques segueixen invertint fortunes en infraestructures per a la IA. De fet, aquesta és el segon element tractor de l’economia nord-americana després del consum.
Llavors ens sorgeixen diverses preguntes: tindrà èxit la IA en l’empresa? Com pot ser que inverteixin tant si ara hi ha un 95% de fracàs? En aquest punt, és bo tenir en compte el cicle d’expectació (en anglès hype cycle), que va desenvolupar la consultora Gartner, en què la utilització de la tecnologia passa per 5 fases, en què no entrarem en detall.
Primer, hi ha la fase de llançament, en què una innovació desperta interès. En el cas de la IA, ha tardat quasi 70 anys per aixecar-ne!
Després ve un pic d’expectatives. O sigui, una pujada en picat en què la tecnologia rep molta atenció mediàtica, però aquestes expectatives són irreals. És la situació en què estem ara. Tenim la intel·ligència artificial fins a la sopa i tot són meravelles: que si ja no haurem de treballar perquè ho farà tot la IA, que si tothom tindrà una renda garantida, etc.
Però la realitat és molt més complexa i quasi tot són fracassos. Enormes despeses en projectes que no han aconseguit els resultats. Quasi cap expectativa s’ha acomplert. Addicionalment, aquestes altes expectatives deriven de projectes en què el focus ha estat la tecnologia per la tecnologia. Després es mira si serveix per al negoci, i, ai las, en el 95% dels casos no serveix per a res. A més, es comencen projectes empresarials d’IA per temes d’ego com ara: “ens hem d’avançar a la competència”, però sense analitzar les necessitats reals del negoci. Això sí, els directius poden dir: “Estem immersos en unes inversions en intel·ligència artificial que bla, bla, bla”.
Com que els projectes no surten bé, s’entra en la nova fase: la desil·lusió, en què les expectatives cauen en picat. Vaja, que es desinfla el suflé! Tothom entra en pànic i anem a l’altra banda: això de la IA no serveix per a res, només és útil serveix perquè les grans tecnològiques facin diners, etc.
Finalment, venen les fases més interessants. Passa el temps, la tecnologia es consolida i genera valor real per a la gran majoria dels projectes. Les empreses adopten la tecnologia amb més criteri i no exclusivament per a la tecnologia per se. Primer miren les necessitats del negoci i, després, miren si la tecnologia els pot ajudar.
Llavors, la intel·ligència artificial tindrà èxit? Doncs ja us avanço que sí. Si bé ara hi ha massa xerrameca de venedor de fum i en són pocs els casos d’èxit empresarial, jo n’he viscut bastants d’èxit i cada vegada en seran més.
I sobre el punt de les inversions de les tecnològiques, hem de tenir en compte que tarda temps la creació de centres de dades en què processar la intel·ligència artificial: construccions, equips, programari, integrar-ho tot, etc. Per tant, les grans tecnològiques estan invertint per tenir-ho tot preparat per a quan s’entri en la fase madura de la IA.
I tu ja saps on has de millorar en el teu negoci? Doncs defineix què necessites. Després, quina tecnologia et podria ajudar.
