Les situacions extremes s’han apoderat de les nostres vides. Desconeixem els efectes que tindran més enllà del que estan provocant les pluges intenses i sovintejades per culpa del pas del que anomenen tren de borrasques. Qui diria, fa més de dos anys, quan ens trobàvem en plena sequera, que estaríem desitjant que s’acabi aquest període tan humit i de manca de dies seguits de sol. Són aquelles contradiccions personals que van molt lligades a la recerca de la nostra zona de confort.
Doncs mira sí, potser hi coincidiu, estem farts de pluja i ara també de vent. Tot i que darrerament les precipitacions més intenses s’han concentrat a la zona sud de la península Ibèrica, aquí n’estem tips de tanta humitat. Ja no cal insistir en el fet que plou sobre mullat, ja que és una evidència sobretot pels efectes que encara té en la circulació de trens. L’aspecte positiu és que els aqüífers ho estan agraint. L’aigua brolla amb força allà on feia temps era ben sec i anticipa una primavera esplèndida.
Però la climatologia actual i el canvi climàtic estan fulminant totes les estadístiques. Sobretot quan en una població es recull en un sol dia la pluja de tot un any. Fins i tot, al Vallès Occidental, si fem memòria dels aiguats del 25 de setembre de 1962, estaríem parlant de 240 litres caiguts en menys de tres hores. I al cim de la Mola 182 litres en tot un dia. Si ho comparem amb la barbaritat de litres que actualment es recullen a moltes zones d’Espanya ens adonem que aquest canvi pot esdevenir irreversible.
La sort, però, ha estat que la pluja recollida des de fa setmanes aquí i a bona part de Catalunya, tot i ser molt intensa, no ha provocat les greus inundacions que estem veient a Andalusia. De fet, les imatges de grans zones negades d’aigua fins ara eren més pròpies de països asiàtics afectats pels monsons que no pas del sud d’Europa. Però ja ho tenim aquí de la mà d’aquests trens de borrasques que, en comptes de portar passatgers, porten tones d’aigua que descarreguen en zones on mai s’haguessin imaginat que viurien aquests episodis.
Anem als efectes. Com a mediterranis no estem acostumats a tanta absència de sol. Si gairebé sempre quan ens fan analítiques detecten manca de vitamina D que se sintetitza amb la llum del sol, després de tot aquest llarg període amb tanta absència de llum solar segur que el dèficit encara serà molt més elevat. Als països nòrdics ho tenen clar i majoritàriament prenen vitamina D. Aquí no hi estem tan acostumats, ja que fins ara hem disposat del sol amb plenitud i, en principi, no ens cal aquest suplement.
Però anem-nos-hi acostumant i anem canviant d’hàbits que això va de veres. La síntesi de la vitamina D és una hormona fonamental per a regular el sistema immunitari, prevenir la depressió, enfortir ossos i músculs, entre molts altres beneficis. Ja sé que tampoc se’n pot abusar del sol, cal prevenir altres malalties.
Però en situacions tan extremes com l’actual s’imposa modificar algunes pautes de conducta. Amb tot aquest nou panorama qui sap si aprendrem a gaudir de petites coses com prendre el sol sabent que en aquests moments gairebé és un luxe, però amb permís de tot aquest tren de borrasques i vent que no sembla que ens vulguin abandonar.