Arthur Neville Chamberlain, primer ministre anglès, va a Berlín a parlar amb Hitler i firma un paper, els anomenats Acords de Múnic del 30 de setembre del 1938, que tothom sabia que el nazi no compliria. Es va humiliar en comptes d’enfrontar-s’hi. Apaivagament, en van dir. En aquells dies massa gent deia que Hitler era un pallasso histriònic. Us sona?
La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, es reuneix el 27 de juliol del 2025 amb Donald Trump al seu golf a Turnberry, Escòcia. Una humiliació absoluta. Firma tot de papers sense tenir cap mandat democràtic per fer-ho. Fa com Chamberlain, passar a la història com una covarda al servei dels multimilionaris i dels poderosos contra els ciutadans. També pretenia l’apaivagament. Quina excusa.
Aquests dies es diuen moltes bajanades per justificar la inacció davant del dictador Trump. Una d’elles és que la UE necessita el paraigua militar de l’OTAN i dels EUA per enfrontar-se a Rússia i a la Xina. En realitat, el perill més gran d’Europa és Trump, que pretén envair un tros de país de la UE i imposar-nos la compra d’armes als EUA per valor de 5 punts del PIB, és a dir, acabar amb les pensions. Ho va dir el secretari general de l’OTAN, l’escurçó Mark Rutte.
Diuen que Europa sola no es pot defensar. Anem a les dades. El nombre de soldats del conjunt d’exèrcits europeus és d’1.500.000 soldats (més si comptem els de la Gran Bretanya). És a dir, similar o superior als dels EUA i de Rússia.
Però, a més, França té la bomba atòmica i la Gran Bretanya també. Ni Rússia, ni la Xina, ni els EUA es poden atrevir a atacar amb bombes atòmiques Europa. Tampoc sé què hi guanyarien. Si en plena guerra freda ningú va tirar una bomba atòmica, no sé per què ara algú pretén iniciar la Tercera Guerra Mundial, que posaria fi a la vida al planeta Terra. Massa països tenen activat el quart protocol, és a dir, programar que, en cas l’aniquilació total, es disparin sols els míssils nuclears per aniquilar l’adversari. Les bombes d’Hiroshima i Nagasaki són de fireta comparat amb el que hi ha ara.
Cal dir, a més, que els EUA tenen 350 milions de consumidors, Rússia 150 i la UE en té 450! Cap companyia nord-americana pot sobreviure sense el mercat europeu. Rússia té un PIB de 2,1 bilions de dòlars i l’espanyol, d’1,7. El conjunt de la UE, de 19,4. Tan feble no és la UE.
Ja està bé de tanta ximpleria, l’amenaça principal per a Europa avui és Trump. Cal sortir de l’OTAN, reduir la despesa militar i establir relacions diplomàtiques exteriors amb plena independència de criteri especialment amb EUA, Rússia i la Xina. I deixar d’usar el dòlar com a moneda de canvi. La humiliació als dirigents europeus per part de Trump no es deu a la feblesa econòmica o militar europea, sinó que tenim uns dirigents sense conviccions democràtiques i gens de caràcter.
En aquest context, són necessàries les paraules de Winston Churchill: "Encara que grans parts d’Europa i molts estats antics i famosos hagin caigut o puguin caure sota el jou de la Gestapo i de tot l’odiós aparell del domini nazi, no defallirem ni fallarem. Anirem fins al final. Combatrem a França, combatrem als mars i oceans, combatrem amb creixent confiança i força a l’aire, defensarem la nostra illa, costi el que costi. Combatrem a les platges, combatrem als camps d’aterratge, combatrem als camps i als carrers, combatrem a les muntanyes; no ens rendirem mai."
Sí, fa falta avui en la direcció de la UE una mica de decència i de caràcter!