La xarxa de Rodalies de Catalunya és un servei públic essencial per a milers de veïns i veïnes de Sabadell. No és un luxe, no és un caprici, és una infraestructura clau que condiciona i marca l’accés a la feina, a l’educació, a la sanitat, a la vida social…
Una realitat que no és fruit de la casualitat ni d’un episodi puntual. És el resultat de dècades de decisions polítiques que han situat Rodalies fora de les prioritats de l’Estat, amb governs tant del PSOE com del PP, responsables d’un bipartidisme que ha perpetuat la manca d’inversió i ha condemnat el servei a una precarietat estructural i a una gestió deficient que avui es manifesta en incidències constants i en una pèrdua de confiança per part de la ciutadania.
És trist escoltar com s’assenyalen els uns als altres, els que ara governen, PSOE, o el que han governat, PP, abans, o PSOE abans, i així anem fent, a Madrid. És cínic i irresponsable. Perquè, la conclusió està clara, el transport ferroviari mai ha estat una prioritat, per cap, i ara en paguem les conseqüències. Avui, a més, el PSOE concentra responsabilitats de govern a escala municipal, catalana i estatal, fet que elimina qualsevol excusa davant la manca de respostes estructurals a la crisi de Rodalies. Promeses incomplertes, inversions anunciades i no executades, diners que mai arriben. Una realitat que Catalunya, clarament, ha anat patint al llarg dels anys, i ara en veiem els resultats. Ni voluntat política ni capacitat de gestió.
A Sabadell, i al Vallès Occidental, territori densament poblat, aquesta situació té un impacte especialment greu per la forta dependència del transport públic. Les alternatives per carretera ja presenten una saturació estructural i no poden absorbir la demanda en cas d’afectacions ferroviàries. Els reforços puntuals que s’anuncien en moments de crisi s’han demostrat insuficients, improvisats i incapaços de garantir el dret efectiu a la mobilitat. En aquest context, resulta incoherent continuar impulsant projectes com el Quart Cinturó mentre el principal sistema de transport públic del territori, Rodalies, pateix una precarietat estructural crònica.
Perquè si parlem d’una execució allunyada de les necessitats i de la realitat, d’incidències, d’avaries constants i de manca de manteniment, parlem d’Adif, organisme dependent de l’Estat i encarregat de la infraestructura ferroviària. Adif sembla haver prioritzat macroprojectes per davant de cuidar la infraestructura que afecta milers de persones en la seva vida quotidiana. Això sí, des de la tranquil·litat que dona la distància. Quan hi ha voluntat política i inversió, el transport funciona, i una mostra són els FGC, sense haver d’estar exposats a incidències, ni a l’atzar, ni a consultar els horaris cada cinc minuts, enmig d’una autèntica vergonya diària. Si més no, els sabadellencs i sabadellenques tenim aquesta opció amb els FGC, però no a tothom li va bé ni és la seva opció, i aquesta és la realitat.
Per tant, calen solucions. Cal una auditoria pública de l’estat real de la infraestructura, una adaptació de la xarxa als efectes del canvi climàtic, un calendari d’inversions executables i verificables i el compliment efectiu dels compromisos pendents que haurien d’assolir, com a mínim, els 8.000 milions d’euros en els pròxims cinc anys.
El traspàs efectiu de Rodalies és una necessitat urgent i inajornable. Rodalies continua en mans de l’Estat, on governa el PSOE, que també governa a la Generalitat de Catalunya i a molts ajuntaments, com el nostre; és a dir, una oportunitat real per fer efectiu un traspàs que va molt més enllà dels recursos econòmics, absolutament imprescindibles, que ha de permetre una gestió amb capacitat de decisió. El debat no és el passat, sinó qui té ara les eines per canviar les coses i no ho està fent.
Des d’Esquerra Republicana apostem per polítiques públiques que posen les persones al centre, sense defugir responsabilitats i amb la convicció que el transport públic és una eina clau d’equitat per a la nostra ciutat i per al conjunt del país.