L’anunci que va fer dimarts el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de setze anys ha estat tota una sorpresa. De fet, ho va anunciar lluny d’Espanya, al plenari de la Cimera Mundial de Governs celebrada a Dubai. Fer servir aquesta plataforma li ha permès amplificar molt més aquesta decisió, que s’aprovarà a la pròxima reunió del Consell de Ministres. Fins i tot ha aconseguit el ressò mediàtic de rebre insults d’Elon Musk.
Oportunitat o oportunisme? Els més crítics amb el govern socialista s’afanyen a considerar que aquesta és una nova cortina de fum que intenta tapar el desgavell que hi ha a tot l’Estat amb el transport de viatgers. No només a Catalunya, on la crisi de Rodalies està fent que el caos sigui permanent. A la resta d’Espanya també hi plou sobre mullat amb els retards al servei de l’alta velocitat.
Davant d’aquesta situació, el president Sánchez fa aquest anunci, que segur aconsegueix la complicitat de tots aquells progenitors que tenen fills adolescents i que veuen amb desesperació els afectes que l’ús del telèfon mòbil i les xarxes socials provoca entre els seus fills. Després de l’eufòria sostinguda, sorgeix la pregunta: i això com es farà? És possible posar portes al camp? Aquestes mesures arriben massa tard? Fins a quin punt el fet de prohibir pot generar efectes positius? És un atac a la llibertat d’expressió?
Les respostes a aquestes preguntes segurament aniran sorgint durant els dies que venen. De moment, l’anunci està fet i podem preguntar-nos si es pretén realment protegir els nostres adolescents o evitar l’avenç de la ultradreta, ja que els seus missatges, com tantes vegades s’ha dit des del govern, només fan que generar fang.
Per lluitar contra el poder que representen les grans plataformes digitals proposen un seguit de mesures, com ara la responsabilitat penal de les persones que estan al capdavant en cas de difusió de continguts il·lícits, així com establir mecanismes de verificació de l’edat per facilitar l’accés a les xarxes socials.
La mesura que vol adoptar Espanya va més enllà del que vol fer la Unió Europea per restringir l’edat d’accés a les xarxes socials. Així ho estan fent França i Dinamarca. La prohibició també s’aplica a Austràlia, tot i que estan veient les dificultats per comporta.
Els que hi entenen asseguren que hi ha mecanismes per accedir a aquestes xarxes al marge de les limitacions que es puguin establir. D’aquí ve la queixa que s’ha deixat esperar massa temps. Només cal fer una ràpida enquesta per veure que els infants disposen de telèfon mòbil cada vegada més aviat. Ja sé que això no implica necessàriament que accedeixin a les xarxes socials, però la realitat és que la manca de protecció és bastant gran.
Les addiccions digitals, a diferència d’altres com les drogues o l’alcohol, ofereixen elements cada cop més sofisticats per tal de captar l’atenció dels nostres adolescents. La recent incorporació de la intel·ligència artificial enceta un nou paradigma que encara ho complica molt més. Saber navegar en tot aquest entorn requereix un aprenentatge en què la prohibició és un factor més, però no sé pas si aquesta decisió al final pot quedar més aviat en un fake.