El Diari publicava un article alertant que la reducció de la natalitat arribava a les aules. És ben sabut que la natalitat ha davallat de forma progressiva des de fa molts anys, però mai ningú ha volgut tractar aquest problema perquè els efectes negatius no es materialitzaven. Tanmateix, això ha canviat.
Segons l’article, al Vallès Occidental van néixer 6.399 infants durant el 2024, i es va convertir així en la dada més baixa des que se’n tenen registres (1975). Com és evident, aquesta disminució continuada de naixements provoca que hi hagi menys alumnes a les escoles o instituts públics. Hem de ser conscients que el Vallès Occidental té una oferta educativa concertada i privada molt elevada que competeix amb l’educació pública i, per tant, aquesta disminució de l’alumnat es pot veure agreujada per aquest factor.
Ara bé, més que un problema, és una oportunitat. El dret a l’educació gratuïta ha de prevaldre sempre, però hi ha diverses formes de garantir-la. Una opció sòlida i que ja es posa en pràctica en molts centres (en especial de Barcelona) és que els alumnes que no accedeixen a les escoles o instituts públics per falta de places són reubicats a les escoles concertades. Quines implicacions tindria això? Reducció de costos per a l’administració i garantia del dret a l’educació gratuïta, i seria l’administració qui abonés el cost de matriculació i ensenyament a aquestes escoles.
En qualsevol cas, s’hauria de garantir sobretot el dret de les famílies a escollir lliurement quina educació volen per als seus fills tal com es reconeix a la Constitució i a l’Estatut de Catalunya (xec escolar?). Ara bé, atenent el caràcter subsidiari de l’administració, aquesta proposta hauria de ser consensuada amb els centres concertats.
El problema demogràfic no només afecta l’educació, sinó que té repercussions en la societat i en el seu futur. Si volem fer prevaldre el català i la cultura, com ho farem sense nens catalanoparlants? Si volem un futur millor, com ho farem si precisament no tenim futur? El problema és molt més profund i no es pot tractar en unes poques línies, però sí que hem de ser conscients que de nosaltres depèn el futur. No podem esperar regularitzacions massives d’immigrants cada vint anys perquè la població catalana envelleixi. Nosaltres decidim si volem tenir fills i, per tant, el futur de Catalunya. Per aquest motiu, les administracions han de ser valentes i imaginatives per tal de promoure la natalitat.
Segons dades de l’IDESCAT, durant el 2024 l’indicador de fecunditat s’ha reduït fins a 1,08 fills per dona, dues dècimes menys que el 2023; 6,7 naixements per cada 1.000 habitants; van néixer 53.793 infants i van morir 67.524 persones durant el 2024, és a dir, més morts que naixements. Quin serà el nostre futur?
En definitiva, tenint en compte que d’aquí a un any tenim eleccions municipals, crec que els partits han de repensar-se quin Sabadell i quina Catalunya volem. No estaria de més tenir a la nostra ciutat una regidoria de Famílies i a la Generalitat una conselleria també dedicada a afrontar aquest problema real, actual i futur.