Ha sigut una setmana en què han aparegut diverses dades que posen en una situació complicada la gestió, no només del Govern municipal, sinó també la de la Generalitat de Catalunya.
En primer lloc, trobem que a Sabadell hi ha 420 persones que viuen al carrer, segons dades del síndic de greuges. Si ho comparem amb la població total de la ciutat, ens pot semblar que són poques persones, però soc dels que pensa que una sola persona vivint al carrer és prou per dir que es tracta d’un problema. Som la tercera ciutat de Catalunya amb més ciutadans sense llar. La pregunta obligada és: qui ha de donar solució a aquestes persones? Des del govern d’Espanya amb els partits d’esquerres han volgut aprovar aquesta setmana una llei amb la intenció de protegir aquells que no tenen recursos. I dit així sembla una proposta humana i raonable. No obstant això, el que es volia aprovar era defugir responsabilitats que corresponen a l’administració per convertir-ho en obligació dels propietaris d’habitatges de donar aixopluc a aquelles persones vulnerables. Una vegada més, la culpa es traspassa a un ciutadà quan els governs tenen eines per construir més habitatge social.
En segon lloc, creixen els delictes sexuals a Sabadell. Aquest titular és esfereïdor. Se’ns diu que no és que hi hagi més delictes sexuals, sinó que es denuncien més i, per tant, les xifres s’incrementen. En qualsevol cas, és inacceptable per a una ciutat com Sabadell. Durant el 2025 es van comptabilitzar un total de 98 casos de delictes contra la llibertat sexual, 24 més que l’any 2024. Si bé en l’àmbit nacional la xifra s’ha reduït mínimament, a Sabadell ha crescut en un 32%. I aquí, la pregunta torna a ser obligada. Són efectives les polítiques aprovades per lluitar contra els delinqüents sexuals? D’entrada podem dir que si existeixen més denúncies és perquè hi ha més casos que es poden considerar delictius.
Això no obstant, si aquest increment és perquè abans no es denunciaven aquests fets, estem parlant del silenci de les víctimes durant anys. Hi ha una altra dada més que interessant respecte a aquest tipus de delictes segons l’informe dels Mossos d’Esquadra del 2024 sobre Catalunya. En aquell informe constava que el 49,3% dels delictes contra la llibertat sexual els havien comès persones de nacionalitat espanyola per un 50,7% d’estrangers; que el 95% dels autors eren homes per un 5% de dones; que el 85% de les víctimes van ser dones per un 15% d’homes; que el 34,5% de les víctimes eren de nacionalitat espanyola per un 65,5% d’estrangers; que el 35,1% de les víctimes eren menors d’edat i que la meitat d’aquests tenien menys de 13 anys, per un 64,9% de majors d’edat. Veurem l’evolució de les dades a l’informe per l’any 2025...
La política hauria de ser l’eina dels ciutadans per resoldre els problemes que existeixen i que hem d’afrontar. Tanmateix, per fer resoldre els problemes i afrontar-los com cal es requereix un punt de valentia, honestedat i racionalitat, cosa que, avui dia, em sembla que no trobem.