En aquest diari, el proppassat dia 16 de febrer, Marta Ordóñez va publicar una informació en què es feia ressò de la proposta del síndic de greuges, Josep Escartín, sobre la gestió de les subvencions municipals a Sabadell. Es diu que l’Ajuntament reclama a algunes entitats fins a 40.000 euros més interessos. Un cop passats tots els tràmits administratius, es veu que es fan auditories perquè suposo que no es refien dels funcionaris. Diuen que hi ha petits errors formals i exigeixen el retorn de tota la subvenció. Un evident abús de poder. Si hi ha problemes, per què no ajuden a solucionar-los? Escartín proposa la creació d’un servei d’assessorament a les entitats. Aniré més enllà que Escartín. El tema no és fer cursets a voluntaris perquè emplenin enrevessats formularis i justificacions impossibles, que ni els mateixos funcionaris sabrien omplir. Tothom sap que la solució és fer convenis plurianuals. Històricament, es deia que hi posaven pegues el secretari general i l’interventor. Caldria que Marta Farrés i amb ella Maria Cacharro i Jesús Francisco Sierra hi posin remei. El propassat 21 de desembre del 2023 es va aprovar la llei de foment de l’associacionisme.
La pregunta és fàcil: en aquests dos anys i mig d’aplicació de la llei, quants convenis plurianuals s’han fet amb les entitats de la ciutat? Estaria bé transparència i tenir una llista. La llei exigeix, a més, “simplificació de la càrrega administrativa en els procediments d’accés als recursos públics”. En aquest sentit, es parla de “l’eliminació de càrregues burocràtiques innecessàries”. Què ha fet l’Ajuntament en aquest sentit? Res. Complicar-ho tot molt amb la digitalització. Mesures que es proposen a la llei: “La simplificació administrativa dels processos. El suport econòmic i finançament públic”. Es parla de “revisió exhaustiva de la normativa” i de “desburocratitzar els tràmits”. El gran canvi és el següent punt: “Han de promoure, entre altres mecanismes de finançament públic, les subvencions pluriennals, els concerts, els contractes programa o els convenis pluriennals”. També és important: “Les administracions públiques han d’abonar com a mínim el 50% de l’import de les subvencions en el moment d’atorgar-les”.
S’estableixen també la possibilitat de pagar bestretes de les subvencions. Sobre el tema dels locals, quin pressupost té el nostre Ajuntament per dotar les entitats de “recursos necessaris per a comprar, conservar i reparar els immobles”? Cal que l’Ajuntament de Sabadell apliqui ja aquesta llei. Massa entitats han tancat per culpa d’una burocratització salvatge i d’una interpretació administrativa aberrant que afegeix a posteriori canvis en el compliment de les normes completament imprevisibles i arbitràries. Així l’Ajuntament va liquidar l’Esplai La Baldufa de Can Puiggener.
Crec que el 90% de les entitats haurien de tenir convenis plurianuals, simplificaríem la burocràcia molt i permetrien a les entitats planificar. A més, si es pagués el 50% l’1 de gener, disminuiria la necessitat de les entitats d’endeutar-se a vegades a costa de l’aval dels dirigents voluntaris. Per què a una empresa es paga en pocs dies i a una entitat a molts mesos? És una aberració.
Cal no mortificar el treball voluntari de la ciutat. Necessitem un teixit associatiu fort per enfrontar-nos a l’extrema dreta que ens amenaça. No hi ha excuses, només cal aplicar la llei.