El Ripoll era, fins no fa gaires anys, una claveguera a l’aire lliure. Baixava com un barb, mort, sota un pam d’escuma blanca. Als anys vuitanta i noranta del segle passat, es va començar a posar fil a l’agulla per revertir aquesta realitat i tornar a omplir-lo de vida. Malgrat que en tombar de segle el govern del PSC liderat per Manuel Bustos, va decidir tancar l’oficina del Ripoll, l’avanç és més que notable en la recuperació del riu com a espai de vida. Aquí cal tenir molt present la feina feta per les plataformes i entitats socials i ecològiques de la ciutat com la UES o l’Adenc.
Amb tot, estem a punt de fer un pas enrere. PSC i Junts, amb la seva majoria absoluta, volen asfaltar un 10% de la llera del riu per omplir-lo d’indústria i activitat comercial, i perdre així l’oportunitat de recuperar una zona degradada i abandonada pels seus propietaris.
Des de la Crida per Sabadell ja he manifestat el nostre rebuig frontal a aquestes iniciatives ecocides que ataquen la salut pública i l’interès general en un context d’emergència climàtica que ja està fent estralls al nostre territori. En aquests moments, hauríem d’estar parlant de les mesures per seguir millorant en la qualitat de l’aigua, per a la recuperació de les espècies pròpies o de l’estat dels talussos sobre els quals descansen equipaments com el Parc Taulí. Però també cal potenciar el riu com a element estratègic per a la connexió del verd del rodal amb la ciutat, i establir corredors verds que permetin la penetració de la natura dins del nucli urbà i millorant-ne els accessos. El Ripoll ha de ser un espai ple de vida amb equilibri entre la preservació i uns usos socials respectuosos com la pràctica de l’esport, el passeig o la descoberta de la natura. Tenim a l’abast la possibilitat de fer de Sabadell una ciutat sana i activa amb un entorn privilegiat que és únic i que és nostre. I sabem que és nostre perquè el patrimoni arquitectònic i agroforestal que s’hi degrada, parla dels orígens de Sabadell i de la seva gent.
No és una qüestió de perspectives partidistes, és una qüestió de salut pública, de dinamització de la ciutat, de democratització dels accessos al rodal i d’equilibri mediambiental. Qualsevol altra perspectiva s’allunya de l’interès comú i s’apropa més a les polítiques desarrollistas dels anys 60 que a la Sabadell del segle XXI.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.