Segons l’últim informe Llibertat Religiosa al Món (ACN), dues de cada tres persones viuen en països on professar la seva fe els pot costar la feina, la casa o la vida. Les xifres són aclaparadores: més de 5.400 milions de persones viuen en països (62 en total) on la llibertat religiosa pateix violacions greus o molt greus. En 24 d’aquests, la situació és crítica: la violència, la detenció o la repressió contra aquells que professen una religió no normativa o diferent de l’oficial és el pa de cada dia.
Tot i estar consagrada a la Declaració Universal dels Drets Humans, la llibertat religiosa no gaudeix de la mateixa salut a tots els punts del planeta. Sense cap sorpresa, entre les comunitats més colpejades per la persecució i la discriminació, els cristians encapçalen la llista.
A països com la Xina, Corea del Nord, Nigèria, Laos, Egipte, Nicaragua o Eritrea, és el mateix govern autoritari qui reprimeix sistemàticament els seus ciutadans amb detencions arbitràries, vigilància digital, assetjament quotidià o reducció d’oportunitats laborals, arribant fins i tot, en els casos més greus, a la destrucció de temples o la crema de textos religiosos. A llocs com l’Índia, l’Iran o Algèria, es promulguen lleis que penalitzen la conversió o el culte cristià, i al Pakistan es produeixen condemnes a mort per blasfèmia, emparades en lleis arbitràries i acusacions falses.
Paral·lelament, tant el jihadisme islàmic com el nacionalisme religiós estan creixent en aquells llocs on els cristians són minoria. Són evidents els casos de Nigèria i Burkina Faso, amb atacs de grups armats contra llocs de culte cristià, sense oblidar el crim organitzat, que es dirigeix contra comunitats i líders religiosos. Tanmateix, la violència no sempre porta uniforme governamental o indumentària militar. A vegades es presenta en forma de multituds enfurismades que incendien cases de cristians acusats falsament, com al Pakistan; altres vegades, adopta formes silencioses a través de l’assetjament burocràtic, la censura o la prohibició d’educar els fills en la pròpia fe.
Per fer un mapa de la situació: a l’Àfrica, el jihadisme ha convertit regions del Sahel en llocs on portar una creu o anar a missa pot significar una sentència de mort. A l’Àsia, l’autoritarisme controla cada gest religiós com si fos una amenaça. A l’Orient Mitjà, comunitats senceres han estat esborrades: pobles buits, temples convertits en pols i famílies forçades a l’exili. També a Hispanoamèrica, la deriva autoritària a Nicaragua ha passat de la pressió a la persecució oberta, amb sacerdots empresonats i temples confiscats.
Mentrestant, a Europa es popularitza un discurs que tendeix a menystenir els sentiments religiosos, normalitzant atacs a esglésies sota el paraigua de la llibertat d’expressió o titllant de gamberrades fets que tenen una profunditat mesquina i alarmant. Només a França (2023), es van produir prop de 1.000 atacs a esglésies, i a Espanya, només el mes d’agost passat, es van registrar set atacs o profanacions contra esglésies catòliques. Malgrat les amenaces i el risc real, els cristians continuen sent pilars de pau, d’assistència i d’esperança a tot el món. No responen amb odi, sinó amb perdó, i la seva resiliència és admirable. Ja se’ns va dir a Joan 15, 18-20: “Si el món us odia, sapigueu que a mi m’ha odiat abans que a vosaltres […] Si a mi m’han perseguit, també a vosaltres us perseguiran”.