Ciència i risc ambiental planetari
El 2025 s’han superat set límits planetaris del total de nou establerts en l’informe Control de salut planetària 2025) planetaryhealthcheck.org dins el projecte Planetary Boundaries Science (PBScience, Ciència dels Límits Planetaris), llançat el 2023: acidificació dels oceans, canvi climàtic, integritat de la biosfera (pèrdua de biodiversitat), canvis en l’ús del sòl, fluxos bioquímics (nitrogen i fòsfor), entitats químiques sintètiques i càrrega d’aerosols atmosfèrics.
Davant d’aquesta dramàtica situació, PBScience impulsa una Iniciativa de Límits Planetaris (PBI) per trobar solucions científiques als riscos ambientals.
Les zones de baixes emissions (ZBE)
L’avís de PBScience significa ras i curt que la contaminació ens està emmalaltint i matant de mica en mica (infarts, ictus, asmes i càncers de pulmó). La contaminació de l’aire que respirem pel trànsit es manifesta concretament per les partícules PM10 i PM2,5 (partícules en suspensió de menys de 10 i 2,5 micres, respectivament) i també pels òxids de nitrogen (NOx), causants aquests últims d’asma infantil i inflamació de vies respiratòries.
Són dades que les administracions publiquen cada cop més en obert per conscienciar la ciutadania sobre la contaminació. Com fa la Generalitat de Catalunya.
Alhora, per protegir l’atmosfera, la salut de les persones i el medi ambient, es creen zones de baixes emissions (ZBE). Són àrees en què es restringeix la circulació dels vehicles més contaminants.
La Llei 7/2021 del canvi climàtic i transició energètica espanyola ja obligava 153 municipis de més de 50.000 habitants, els territoris insulars i les poblacions amb més de 20.000 habitants a posar en marxa les ZBE el 2023.
Més de dos anys després, sols el 30% de les més de 150 ciutats obligades tenen actives les ZBE i l’objectiu és que totes ho estiguin abans de final d’any, tal com mana Europa perquè no hi hagi sancions. D’aquí les presses per implantar-les.
Però com se sap quins són els vehicles més contaminants?
Etiquetes mediambientals de la DGT
La Direcció General de Trànsit (DGT) va crear les etiquetes mediambientals adhesives per conèixer quins vehicles podien circular per les ZBE. L’actual Llei de mobilitat sostenible insta a modificar aquestes etiquetes, a partir de l’evolució tecnològica dels vehicles i incorporant-hi les emissions de CO2 com a criteri addicional.
Cal canviar el sistema d’etiquetes perquè és massa complex i ha conduït a notables confusions. L’accés a l’etiqueta ECO dels vehicles híbrids convencionals (HEV), híbrids endollables (PHEV) i de gas (GLP, GNC) ha provocat segurament que la gent obligada a canviar de vehicle per l’entrada en vigor de les ZBE hagi optat per cotxes amb motor de combustió i no pas per d’altres totalment elèctrics.
Les ZBE ajuden o dificulten l’electrificació del vehicle?
Partim, doncs, de la premissa que les zones de baixes emissions són imprescindibles.
Però, si considerem la mobilitat com un dret bàsic del ciutadà, l’estratègia d’accés a les ZBE s’hauria de centrar més a promoure l’electrificació dels cotxes nous que la gent adquireixi (bonificar el vehicle elèctric ja al concessionari, estendre els punts de càrrega també en habitatges, etc.) i no sols a prohibir exclusivament l’accés a les ZBE als cotxes vells.
D’altra banda, com diuen alguns experts, caldria avançar a un model més assenyat i efectiu. Haurien de ser les estacions ITV (Inspecció Tècnica de Vehicles) les que haurien d’avaluar l’accés dels vehicles a les ZBE, ja que són les que coneixen al detall les emissions de partícules (NOx, PM10 i PM2,5) i de CO2 que emet cada vehicle.
Canviar les etiquetes mediambientals per les estacions ITV a hores d’ara és difícil. Però seria molt més efectiu... i salvaria més vides!