La gent creu que els nazis i els que votaven els nazis eren execrables en la seva vida privada. Albert Camus, colpit del que deien els responsables de l’holocaust als judicis de Nuremberg, va escriure: “I els que van fer això sabien cedir el seu seient al metro, igual que Himmler, que va fer de la tortura una ciència i un ofici, entrava de nit a casa seva per la porta de servei, per no despertar el seu canari favorit”. Hannah Arendt, igualment impressionada, va encunyar el concepte de “la banalitat del mal”. Alguns jerarques nazis van acabar essent condemnats a pesar de la seva aparença impol·luta gràcies a les fotografies que el comunista català Francesc Boix va amagar amb risc de la pròpia vida i que eren inapel·lables. El nucli essencial del problema del feixisme és que s’apel·la al pitjor de la condició humana que tots portem a dins i que només la cultura i, sobretot, l’autonomia moral, pot frenar.
Hem de dir que en el cas de Badalona ha fallat l’Estat. Sí, l’Estat, com ho sentiu. Al final ha estat la societat civil i la gent qui ha empès les institucions a actuar. Quan Albiol diu que s’ha de complir la llei no diu que ell no va respectar les condicions judicials del desnonament. La jutgessa també hagués pogut ser una mica diligent i s’ha desentès. Però la Generalitat tampoc ha estat bé. Va fer un gran desplegament policial contra els pobres refugiats al vell i mític institut B9. Un institut que va ser un gran model d’integració, liquidat pels governs de Pujol.
Quan un grapat de badalonins lumpen van anar a protestar davant d’una parròquia que volia acollir un grupet d’immigrants, per què la Generalitat no hi va enviar la Brimo, la Brigada Mòbil dels Mossos, els antidisturbis? La consellera Núria Parlon ens ho hauria d’explicar. Què diu la llei, senyor Albiol? La llei de lleis diu en el seu article 47: “Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación”. Què no entén?
Dues persones ben diferents hi han donat resposta. La primera, el papa de Papa Lleó XIV. Que fotuts estem que un anticlerical com el que firma aquest article hi recorri! En el seu discurs Urbi et Orbi de Nadal, dia 25 de desembre de 2025, va dir: “I, com no pensar en les tendes de campanya (...) o en els refugis improvisats de milers de persones sense llar a les nostres ciutats?”. O “amb els qui fugen de la seva terra a la recerca d’un futur en una altra part, com els nombrosos refugiats i immigrants que creuen el Mediterrani”. Clara referència a Badalona. I recordar també la carta de la Conferencia Episcopal Tarraconense, en la mateixa direcció.
La segona persona. Una dona jubilada de Badalona, l’Àngela, va oferir casa sense pensar-ho a dos nanos senegalesos: “Em vaig deixar portar pel cor davant una situació molt desesperada. Em salten les llàgrimes” assegura la dona. Els joves han mostrat la seva gratitud netejant la casa i cuinant-li plats típics senegalesos. Quins temps més bèsties, que encara ens volen convèncer que és positiu ser un fill de puta. Albiol es deu considerar catòlic; estaria bé que l’església l’excomuniqués. No, senyor Albiol, molta gent no som com tu, som molt millors que tu. Mil vegades millors que tu. I als qui el voten, que s’ho facin mirar. Al final potser caldrà que torni Dwight David ‘Ike’ Eisenhower que els farà pujar a camions per traslladar-los a veure l’horror.