[Per Anna García Molina, economista]
Integrant criteris ENVIRONMENTAL, SOCIAL AND GOVERNANCE (ESG) en l’assegurança i la governança de riscos
El canvi climàtic està transformant el negoci assegurador. El vincle entre canvi climàtic i assegurances és una realitat cada cop més evident.
Els efectes del canvi climàtic ja s’estan manifestant en sectors clau com l’agricultura, les infraestructures i el transport, amb episodis extrems cada vegada més freqüents i intensos. Aquests impactes tenen conseqüències directes sobre el risc econòmic, i posen en evidència la necessitat d’eines que permetin gestionar la incertesa associada a un entorn climàtic canviant. És en aquest punt on el sector assegurador adquireix un paper central, ja que les asseguradores no només paguen més sinistres, sinó que recalculen contínuament com mesurar i gestionar l’impacte econòmic del canvi climàtic.
El projecte europeu Copèrnicus ha confirmat que el 2025 ha estat el tercer any més càlid registrat, molt a prop del 2023 i només per darrere del 2024. Tot indica que el límit d’1,5 °C se superarà al març del 2029. Quan es va signar l’Acord de París, aquesta superació s’estimava per a l’any 2042. La comunitat científica alerta que superar els 1,5 °C augmentaria molt els fenòmens meteorològics extrems. Això inclouria més onades de calor, sequeres i pluges intenses. Cada dècima de grau addicional empitjora els impactes i dificulta l’adaptació. Frenar l’escalfament global és clau per reduir els riscos climàtics.
Les asseguradores tenen un paper clau en la gestió dels riscos associats al canvi climàtic. Històricament, el sector assegurador ha estat especialitzat a identificar, valorar i mutualitzar riscos, però l’actual escenari climàtic presenta el repte afegit de la manca de dades històriques suficients per modelitzar fenòmens futurs. Tot i això, les assegurances poden incentivar la construcció d’infraestructures més resilients, ja que una millor adaptació al risc pot traduir-se en una reducció de primes.
Pel que fa a la regulació, la normativa europea, especialment Solvència II, obliga a les asseguradores a identificar les exposicions significatives al risc climàtic i avaluar quin impacte poden tenir en la seva activitat. Aquesta exigència reforça la integració del canvi climàtic en la gestió del risc assegurador i consolida el paper del sector com a actor clau en l’adaptació de l’economia als efectes del canvi climàtic.
Les assegurances no només actuen com a mecanisme de cobertura, sinó també com a element incentivador de la resiliència i la descarbonització. A través del disseny de nous productes, de la diferenciació de primes i del suport a inversions sostenibles, el sector assegurador pot afavorir la reducció de les emissions de CO₂ i promoure models productius més adaptats als riscos climàtics futurs.
Els fenòmens meteorològics extrems ja no són excepcionals, sinó cada cop més habituals, i això té un impacte directe en el sector assegurador. Les asseguradores a Espanya van pagar més de 560 milions d’euros el 2024 per sinistres relacionats amb el clima. En total, es van gestionar més de 721.000 sinistres causats per pluges intenses, pedregades, vent o neu. Aquest increment sostingut de les indemnitzacions posa pressió sobre la rendibilitat del sector. Davant d’aquesta realitat, les companyies es veuen obligades a revisar els seus models de risc. Els càlculs tradicionals ja no reflecteixen adequadament la freqüència ni la intensitat dels episodis extrems. Això pot traduir-se en ajustos de primes i en noves condicions de cobertura.
En aquest context a Espanya hi ha un mecanisme públic, el Consorci de Compensació d’Assegurances (CCA), que assumeix els costos derivats de catàstrofes naturals extraordinàries (com grans inundacions o tempestes extremadament rares). Aquest mecanisme alleuja part de la pressió sobre les companyies privades i evita que alguns riscos deixin d’estar assegurats.
- Imatge de Carol Colman a Pixabay
Impacte econòmic del canvi climàtic a Catalunya i Espanya
Quant al cost de la inacció davant el canvi climàtic, s’estima que l’onada de calor i la sequera van causar pèrdues superiors a 1.000 milions d’euros de valor afegit brut (VAB) a Catalunya el 2025, xifra que podria arribar a 6.000 milions el 2029, que representaria fins al 2,2 % del VAB català.
Els criteris ESG (environmental, social and governance) són cada cop més importants en les finances i assegurances perquè integren riscos ambientals i socials dins de la presa de decisions empresarials i financeres. Les asseguradores comencen a tenir-los en compte per valorar riscos, com els climàtics i els impactes socials sobre les comunitats vulnerables.
Dins del marc europeu, la directiva Solvència II i les guies d’EIOPA (autoritats financeres europees) obliguen a integrar els riscos ESG, inclòs el climàtic, en els controls de solvència i proves de resistència financera. Integrar els ESG ajuda les asseguradores a gestionar millor la seva reputació, reduir riscos a llarg termini i atraure clients i inversors conscients de la sostenibilitat, cosa que millora la seva competitivitat futura.
Els desastres climàtics tenen altres costos més enllà dels econòmics, ja que afecten la salut pública i augmenten la demanda d’assegurances de salut i compensacions per mortalitat. Les comunitats vulnerables són les més exposades, i generen reptes de justícia social i cobertura equitativa. Per mitigar-ho, es necessiten mesures preventives, com millores d’infraestructures i polítiques climàtiques, que afecten els productes asseguradors. Així, els criteris ESG inclouen la governança transparent i la justícia social per gestionar els impactes socials i ambientals. Les asseguradores poden premiar pràctiques sostenibles com a part de la seva resposta als reptes climàtics.
A Europa creix l’aposta per integrar criteris ESG en l’assegurança i la gestió del risc climàtic. S’impulsen col·laboracions publicoprivades i esquemes de reassegurança a la UE per fer l’assegurança climàtica més accessible, sobretot per a llars vulnerables. Les asseguradores no només calculen pèrdues, sinó que valoren com una economia més neta, una bona governança i la gestió social redueixen riscos a llarg termini.
Els cat bonds (bons catàstrofe) són instruments financers que permeten a asseguradores i governs traslladar als inversors el risc econòmic de desastres naturals (terratrèmols, inundacions, huracans). Si no hi ha catàstrofe, l’inversor cobra rendiments elevats; si es produeix, pot perdre una part o la totalitat del capital, que es destina a cobrir danys.
A escala global, el mercat ha crescut ràpidament: més de 18.000 milions de dòlars en noves emissions anuals i un volum superior als 50.000 milions, amb rendibilitats d’entre el 6% i 14%, atractives per la seva baixa correlació amb borsa i bons tradicionals.
A Espanya, l’ús d’aquests instruments encara és limitat però creixent. Mapfre n’ha estat pionera, amb emissions d’uns 125 milions d’euros, utilitzades com a alternativa a la reassegurança tradicional per cobrir riscos climàtics a Europa.
Aquest interès s’explica per l’augment del cost dels fenòmens extrems: només alguns episodis recents (com danes) han generat pèrdues de milers de milions d’euros, cosa que ha pressionat asseguradores i finances públiques. Els cat bonds apareixen així com una eina clau per gestionar el risc climàtic en una economia cada cop més exposada.
Una de les dades més rellevants a escala europea és que només al voltant del 25% de les pèrdues econòmiques per desastres climàtics estan cobertes per assegurances. En alguns països, aquest percentatge és inferior al 5%, i la major part de l’impacte econòmic recau sobre persones, empreses i governs.
Conclusió
El canvi climàtic està transformant profundament el sector assegurador. Els fenòmens meteorològics extrems generen cada cop més sinistres i un cost econòmic creixent. Això obliga les asseguradores a revisar els seus models de risc i a adaptar les primes a una realitat més incerta. Alhora, els criteris ESG, especialment els climàtics, guanyen pes en les decisions financeres i reguladores.
Les assegurances tenen un paper clau com a suport econòmic davant de catàstrofes. Però també actuen com a motor de prevenció i adaptació. Amb nous productes i incentius poden impulsar la resiliència i la descarbonització de l’economia.
