Hi ha carrers i places que, per la seva ubicació, són més utilitzats pels vianants, el transport públic o la mobilitat privada (bicicletes, cotxes i motos). N’hi ha que, a part d’això, tenen elements singulars que els fan únics. Una font, un fanal, una àrea de jocs, etc. És el cas de la plaça de Granados, al Centre, si bé de cada barri podríem ressaltar exemples, com la plaça de la Creu Alta, la de la Creu de Barberà o la d’Espanya, per citar només tres exemples a nord i sud del nostre municipi.
La Granados és una plaça més que centenària, del 1886, segons l’Ajuntament, un dels primers espais que es van dissenyar a Sabadell pensats perquè tinguessin aquesta funció, de plaça, és a dir, d’espai de trobada i de pas, un lloc on aturar-se i travessar d’un carrer a un altre en diagonal, per exemple. I l’arquitecte Miquel Pascual i Tintorer hi va situar parterres i arbres, bancs i un fanal amb una font. Passen els anys i la plaça manté la personalitat que l’ha fet única, motiu pel qual veïns, vianants i comerciants l’estimen i desitgen que, per molts anys, segueixi així, això sí, ben cuidada. I és que l’incivisme és sovint el que malbarata els recursos destinats a preservar el que és de tots.
Tant de bo, ara que s’està preparant una nova plantació dels parterres de la plaça, durin molt de temps i en puguem continuar gaudint com toca, amb tota l’esplendor possible. I això tant val per a aquest espai com per a tots els altres que tenim a la ciutat. Al cap i a la fi, són els espais que ens defineixen i reflecteixen com som.