És tot un despropòsit. És una falta de respecte a la ciutadania. És no tenir sentit polític. Que Sabadell sigui notícia perquè la majoria dels militants de Junts hagi votat a favor que els dos únics regidors que té el partit abandonin el Govern municipal és ridícul.
Però què és més vergonyós? Que tot i haver votat internament, els dos regidors s’hagin plantejat la idea d’abandonar el partit per seguir formant part del govern municipal? O que els mateixos regidors de Junts hagin impugnat l’assemblea al·legant irregularitats en la votació? En ambdós casos el partit en surt malparat. També és veritat que Junts ja no és un partit de govern, ni a Sabadell ni a Catalunya.
Els responsables d’eliminar de la nit al dia el que es coneixia com “la Casa gran del catalanisme” deuen estar ben contents. Aquell partit de majories, de govern, d’influències i pactes ja no existeix. Allò que es coneixia com a Convergència no ha tingut mai un hereu digne del que va ser aquell partit que, amb els seus defectes, comptava amb gent seriosa. Política en majúscules, en deien. Els del pacte amb el Partit Popular de Catalunya per resoldre els desgavells de les esquerres del tripartit; els dels pactes pressupostaris i acords de millores. Ara només parlen amb paraules buides i eufemismes.
Junts no és ni una caricatura del partit de què diuen ser successors. Que uns polítics es plategin abandonar el partit per seguir aferrats en el càrrec i que a més posin en dubte el funcionament del seu propi partit denota una falta d’escrúpols que tot ciutadà sigui del partit que sigui, simpatitzi amb unes idees o unes altres, ha de posar en alerta. És la corrupció institucionalitzada. És l’ambició del poder simplement pel poder. Els ciutadans votem uns partits perquè tenen un programa polític. Estic convençut que els votants de Junts es van esgarrifar quan van veure que els dos únics regidors accedien al Govern municipal. “Però què és això?”, van pensar. Doncs un despropòsit convertit en un circ.
Senyors i senyores de Junts, tot i no tenir res a veure amb el que va ser Convergència més enllà de voler fer veure que són el mateix, diguin prou a aquests espectacles continus. No és només Sabadell, sinó que també és Catalunya i la por a la força potencial d’Aliança Catalana. Però no només és Catalunya, sinó que també és Espanya. Quin sentit té mantenir el govern d’Espanya més enllà de seguir aguantant en el poder una persona sense cap mena de principis? S’ha beneficiat Catalunya en algun aspecte des de fa 7 anys que governa el PSOE a Espanya? Més enllà dels indults, amnisties i reformes a mesura del Codi Penal, què ha aconseguit Junts per als catalans? On queda aquell votant del seny i l’ordre que defensava la propietat, l’emprenedoria, la seguretat, el respecte, el pacte?
No seré jo qui canviï aquesta forma de fer política que té Junts des dels seus inicis: pactar sense pactar, trencar sense trencar, dir sense dir, decidir sense decidir. En fi, sempre quedarà la promesa que en Puigdemont tornarà aviat des de fa 8 anys per seguir amb aquest desgavell que es diu Junts.