Ara dirigeix els EUA una infame persona que si no fos el president del país, estaria condemnat per trenta o quaranta delictes. I estaria empresonat per vida pel Tribunal Penal Internacional (TPN). Per aturar les notícies sobre la seva relació amb Jeffrey Epstein ara ha atacat Iran. Un crim de guerra. Té com a soci a Benjamin Netanyahu, que també estaria empresonat per vida per corrupció al seu propi país i també per crims de guerra pel TPN. El primer dia van assassinar a més de 160 nenes en una escola. Era un “míssil intel·ligent”?
Ja sé que estareu pensant, aquest defensa Iran. No, soc anticlerical i els règims teocràtics mai m’han agradat, començant pel franquisme. Trobareu articles meus defensant les noies iranianes atees que al llarg dels anys han estat massacrades allí per no voler portar el vel.
Ara bé, estic fins als nassos que aquells que han ajudat a crear les versions més salvatges de l’islam al món, ara se’n queixin. Fem memòria. A Afganistan l’any 1978 la Revolució de Saur, va dur al poder a Nur Muhammad Taraki, Format a la Universitat de Moscou i a la de Harvard. Era el líder del Partit Democràtic Popular d’Afganistan d’ideologia comunista. Fou nomenat cap d’Estat per part del consell revolucionari de les forces armades. Les dones podien estudiar a la universitat, vestien igual que a Europa, tenien tots els drets. Com a resposta la CIA va establir un sistema d’ajudar als talibans, era ni més ni menys que Al-Qaida! En un primer moment la URSS ajuda al govern afganès, però al 1988 retira les tropes. L’any 2001 Al-Qaida format per gent d’Aràbia Saudita tira a terra les totes bessones de Nova York.
A Iran el primer ministre Mohammed Mossadeq va ser un escollit democràticament i va governar entre 1951 i 1953. En aquells temps les dones tenien molts drets, vestien com a occident i anaven a la universitat. Va nacionalitzar los recursos petrolífers, i per aquesta raó van fer un cop d’Estat organitzat per la CIA dels EUA i el MI6 de Gran Bretanya. El xa Mohammad Reza Pahlavi va establir un règim monàrquic dictatorial autòcrata, que gastava fortunes en luxes i va voler eliminar de forma salvatge tota oposició política. L’any 1979 una revolta de tota la oposició fa pujar al poder a Ruhollah Jomeini exiliat a França. El primer que fa és imposar lleis islàmiques radicals i en les primeres protestes afusella als líders comunistes.
Podríem dir coses similars d’Egipte on el socialista laic Gamal Abden-Náser va ser president del govern entre 1950-1970. Aquest, en un famós discurs a l’assemblea se’n fotia dels Germans Musulmans que, deia, volien tapar deu milions de dones.
Azar Nafisi, una feminista iraniana, que de jove era comunista a l’Iran de Jomeini, ens explica que a les manifestacions portaven pancartes dient “la llibertat no es oriental ni occidental. La llibertat és global”. A veure si ens entenem, el radicalisme islamista ha estat atiat per EUA i Gran Bretanya i finançat pels seus socis com Aràbia Saudita. Al món hi ha massa països que volen tapar a les dones. I si no volen tapar-se les maten, amb el silenci culpable de massa gent. Diuen que son tradicions, com si no sabéssim que les tradicions, les religions i els seus llibres sagrats son construccions humanes. I una darrera cosa, les tradicions i les religions s’han de sotmetre als principis dels drets humans universals. Aquí a arreu.