[Cuca Santos, portaveu del PP de Sabadell]
Després de més de dues dècades de litigis, el Tribunal Suprem ha tancat definitivament el cas de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Sabadell: l’edifici és propietat de l’Estat. La decisió, emesa el 5 de juny del 2025, anul·la la declaració de titularitat municipal del 2018 i confirma la validesa del conveni signat el 2006 amb el Ministeri de l’Interior.
Fi de la disputa legal. Però no del veritable problema.
Durant anys, el focus ha estat en una pregunta mal plantejada: qui n’és l’amo? Quan la que era urgent n’era una altra: per a què serveix aquest edifici? Mentre es creuaven recursos i sentències, la caserna ha estat buida, i s’ha deteriorat i no té utilitat per a la ciutat.
Ara que la propietat ja no es discuteix, és moment de girar full. Sabadell necessita respostes clares sobre l’ús de l’edifici: serveis sanitaris, equipaments socials, habitatge públic. El que no pot permetre’s és que la caserna continuï sent símbol de paràlisi i abandó.
El cas de la caserna és el reflex d’una pràctica massa habitual a la nostra política local: delegar el debat públic als tribunals i convertir el dret administratiu en substitut del lideratge polític. Però Sabadell necessita alguna cosa més que sentències: necessita direcció, valentia i consens.
Resulta evident que aquest litigi no es va basar únicament en criteris tècnics o jurídics, sinó que va respondre a motivacions ideològiques. L’anterior govern d’esquerres independentista va decidir embullar-se en litigis, no perquè fos necessari, sinó per marcar distància amb l’Estat i el paper del cos de la Guàrdia Civil a Catalunya, si la titularitat hagués estat de la Generalitat, no haurien mogut un dit. Es va perdre temps i recursos en una batalla legal que desviava l’atenció del realment important: l’ús de l’espai.
Amb la batalla jurídica resolta, l’oportunitat és ara. El que abans era un conflicte pot transformar-se en un projecte de ciutat. Només fa falta voluntat per decidir —d’una vegada per sempre— què ha de ser l’antiga caserna. Perquè a Sabadell no necessitem més propietaris d’edificis, sinó més polítiques que els dotin de sentit.
Des del nostre punt de vista, hi ha dos usos prioritaris i perfectament compatibles per a aquest edifici:
1. El trasllat de les consultes externes de l’Hospital Taulí, que permetria descongestionar el centre hospitalari i acostar l’atenció a la ciutadania en un entorn més accessible i modern. Aquesta opció compta amb el suport de professionals i entitats sanitàries, i seria una inversió de futur per a la salut pública a Sabadell.
2. La rehabilitació dels antics habitatges de la Guàrdia Civil com a habitatge social. Veiem amb molt bons ulls que aquest projecte s’enfoqui especialment en la població jove, que avui viu una situació especialment difícil per emancipar-se. Reutilitzar aquests pisos buits seria una forma intel·ligent i socialment responsable de respondre a aquesta necessitat.
Perquè aquests projectes es facin realitat, és imprescindible la implicació tant del Govern de l’Estat com de la Generalitat de Catalunya. Parlem de competències compartides i, per tant, d’una responsabilitat compartida.
Per això, instem l’alcaldessa de Sabadell a liderar aquest procés amb decisió i urgència. Té ara l’oportunitat —i l’obligació— d’obrir una nova etapa per a aquest espai, reclamant el suport institucional i articulant els projectes necessaris perquè la caserna deixi de ser un símbol d’abandó i es converteixi en un motor de transformació urbana i social.
És hora de convertir la caserna en una oportunitat per a Sabadell. No podem permetre’ns continuar esperant.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.