Els darrers dies hem tingut uns conflictes veïnals al sud de la ciutat que signifiquen un salt qualitatiu i una novetat a la ciutat per la seva dimensió.
Hi ha hagut una confusió interessada en el concepte d’ocupa. En primer lloc, eren joves que ocupaven espais per protestar perquè no hi havia polítiques de lloguer social, ni locals per a joves. Fa 40 anys! Vegeu l’Obrera originària que Antoni Farrés va enderrocar de nit. Però a poc a poc el concepte va anar canviant, moltes famílies van ocupar pisos per no acabar sota un pont. Es va accelerar el procés en temps de la crisi de la banca i el totxo del 2008. Es va reclamar la dació en pagament, però el lobby financer, mentre els salvàvem, s’hi va oposar. Una vergonya. I, finalment, hi ha un grup de delinqüents perillosos que també ocupen pisos, en alguns casos per convertir-los en caus del tràfic de droga, o simplement tiren a terra portes perquè, a canvi de diners, s’hi ubiquin famílies desesperades.
No he entès mai que hi hagi tantes contemplacions amb determinats delinqüents que terroritzen el veïnat i, en canvi, se sigui tan eficaç amb les famílies pobres que han estat desnonades. Com ens recorda l’Associació de Veïns d’Espronceda, hi ha un gran problema d’accés a l’habitatge per part de les famílies humils. Hi ha mil famílies a Sabadell que viuen en pisos ocupats perquè no poden pagar. Realment no es pot arreglar aquest problema? No podem habilitar cada any 200 pisos per a aquestes famílies? En cinc anys el problema estaria solucionat. Inclòs el problema de les màfies. Així ho van fer Antoni Farrés i en major grau Manuel Bustos. Cal, a més, un canvi de xip. L’ajuntament des del 1979 fins ara ha preferit tenir un teixit associatiu de baixa intensitat perquè així és més fàcil governar. Per què no es van fer ateneus en comptes de centres cívics? Perquè així es controlava la cultura i la participació. Vaig defensar el grup d’Esplai La Baldufa de Can Puiggener. I deia que quan tinguem problemes greus el trobarem a faltar. Ha passat un any i l’ajuntament no ha fet res. Potser que l’alcaldessa reaccioni. No es poden deixar podrir els temes.
Cal que tots estiguem amb Marta Farrés contra el feixisme. Però l’aliança antifeixista ha d’anar lligada a un gran compromís de la Casa del Comú amb la promoció de la participació veïnal, ajudar o tornar a crear esplais on no n’hi ha, amb la creació de casals de joves a cada barri i una bona relació amb moviments alternatius com l’Obrera, a qui cediria un espai municipal. Tots ells seran necessaris en aquesta nova fase. Quan hi ha aldarulls, què fem? Ser més contundents que els feixistes? Cal ajudar qualsevol iniciativa ciutadana que a cada barri treballi per la república, és a dir, pel civisme, pel comú. I si no n’hi ha, crear-les de bell nou. És lent, ho sé. Però no hi ha dreceres. Hem de crear barricades democràtiques a cada racó de la ciutat. L’Ajuntament ha de facilitar locals, diners i alliberats. Cal que el govern faci gestos amb tots aquells amb qui discrepa, però que estan a la mateixa trinxera de la llibertat.