Des d’avui, la meva zona d’opinió ocuparà una mica més d’espai, al Diari (bon senyal –em diuen a casa–, vol dir que el que fas funciona, i jo responc amb cara descreguda perquè sí, molta gent em comenta el que faig o em diu pel carrer que m’ha llegit i que pensa que tinc raó –o no– per tal i qual, i que és xulo que algú tan jove –comparant-me amb la resta d’opinadors, suposo– expressi la seva veu i coses bones, en general, d’aquí i d’allà, però també hi ha gent –sobretot qui més m’estima, que sempre és de qui més m’he de fiar– que em renya per fer un parèntesi de cent tres paraules).
Un gran periodista, en qui confio molt, em va recomanar fer servir frases curtes i que “cada una pugui ser un titular”. El consell és boníssim, però no n’he fet cap cas. I no són ganes de portar la contrària, sinó que dec ser una mica més barroc, en l’escriptura, no ho sé. Que m’agrada pensar que tinc una veu pròpia (cosina germana de la que faig servir quan escric amb ínfules d’artista, suposo) i que la trairia si de cop escrigués només frases curtes, enunciatives, clares i objectives. Que no és això, el que se’m demana, ja ho sé. Algú em va fer veure, també, que no posar punts i a part era un error.
Més error em sembla posar-los quan no tenen cap mena de sentit discursiu. Que si l’únic que em manté amb vida com a col·laborador del Diari és el fet que sigui jove, cada minut que passa té menys sentit que ho sigui. Aquesta va fer mal. Que la majoria de gent, avui, llegeix des del mòbil o, si és en paper, en diagonal, perquè tots tenim mil coses a fer i la capacitat de concentració d’un melindro i, per tant, hauria de donar una lectura lleugera, fresca i, en darrera instància, fàcil.
Veus, aquí, un punt i seguit sí que hi va bé. Amb la idea de “fàcil” és on xoco frontalment. Des de quan llegir ha de ser fàcil? Jo, personalment, les lectures que més he gaudit del món han estat les exigents, en general. Jo, en aquest espai d’opinió, no faig (ni vull fer, que Déu me’n guardi!) periodisme i, per tant, no hauria d’estar cenyit a les regles de la immediatesa comunicativa i l’assertivitat lingüística que sí que regeix als meus companys. He intentat anar creant, amb aquests anys d’experiència, un espai de descans i de reflexió, de pausa i de gaudi, no sé com dir-ho, una estació de servei molt agradable o un glop d’aigua fresca entre el segon i el tercer set o la teva cançó preferida, quan fan una pausa a la ràdio. No ho sé, crec que fer-ho fàcil seria rendir-me davant d’aquest progrés simplificador que ens vol a tots encefalograma pla i amb una felicitat del tot dependent de les engrunes de dopamina que ens proporciona un algoritme pervertit pel capitalisme més gore i addictes a la recompensa immediata, al no-esforç, com si l’univers realment ens degués re. Diria que (espera, aquí hi podria haver anat bé, un punt i seguit? Aprofito que, si no, se’m queixen).
Diria que aquesta manera d’escriure (que no és que sigui difícil per al lector, però potser sí que implica deixar d’estar un moment pel que sigui que estàs fent mentre fulleges el diari i posar-hi cinc minuts d’atenció) em sembla que defensa tot allò que fonamenta el meu sistema de valors i, per tant, no penso renunciar-hi. Ja, Tom, però si ho fessis, vendries més llibres. Ja, i és exactament aquest el motiu pel qual no ho faig.
Un text que demani certa atenció, que et demani arribar fins al final, que et demani que deixis Instagram per cinc minuts, que et demani que t’hi enfrontis, és un text que demana molt. Però la recompensa també és molt més valuosa que la d’un text que es pot llegir perfectament en diagonal. Sí, i no perquè el text en si mateix amagui cap gran veritat, sinó perquè l’esforç que hi has invertit es veu recompensat amb el punt final (ja arriba), i és una recompensa real, no com l’absurd miratge de recompensa que fregeix el cervell amb l’scrolling.
Gràcies, doncs, Diari, per donar-me més espai, perquè crec que la vostra aposta procura per tot allò que m’agrada defensar, i gràcies a tu, lector atent, si arribes sense (o bé “tot i”) haver perdut el fil quinze vegades al punt final.
