[Oriol Rifer Portaveu Crida per Sabadell]
La de dijous no va ser, en cap cas, una bona notícia. El Tribunal Suprem espanyol ha dictat la sentència definitiva a favor de l’Estat i, de nou, no permet que, definitivament i sense embuts, puguem dir que la Caserna és de Sabadell. L’obsessió i la persecució dels diversos governs de l’Estat per evitar que la ciutat pugui gaudir de la Caserna ha arribat a un nivell inimaginable per al sentit comú de qualsevol. Ara mateix, amb aquesta sentència, tornem al 2006.
Què va passar el 2006? El govern del PSC i el ministre de l’Interior Pérez Rubalcaba (PSOE) van pactar la recuperació de la Caserna per a la ciutat a canvi de regalar un solar a Sant Pau de Riu-sec i de 3 milions d’euros. Òbviament, aquest fet va generar oposició, ja que no hem d’oblidar que la Caserna ha estat sempre de la ciutat. Així es va acordar durant la primera meitat del segle XX quan diversos industrials van finançar-ne la construcció per reprimir el moviment obrer sabadellenc: en el moment en què la Guàrdia Civil abandonés l’espai, la Caserna passaria automàticament a ser de titularitat municipal. L’any 1998 l’alcalde Antoni Farrés i el director de la Guàrdia Civil, seguint aquest principi, havien firmat un conveni que permetia, l’any següent, registrar la Caserna a favor de l’Ajuntament al Registre de la Propietat.
Per tant, el conveni del 2006 no té ni cap ni peus i representa un retrocés enorme per a l’interès de Sabadell. I aquí comença el conflicte. L’estil Bustos té una llarga ombra que supera els anys i les dècades i no sembla que el PSC, en aquest aspecte, hagi canviat gaire les formes. Ja fa mesos que l’alcaldessa va donant símptomes de tirar la tovallola, advertint que la titularitat municipal de la Caserna no és tan important.
Davant del despropòsit del pacte socialista, el govern quadripartit, actuant per l’interès general de la ciutat, aprova en ple municipal anul·lar el conveni Bustos/Rubalcaba i declara que la Caserna és de la ciutat i en comença a projectar possibles usos. Ho fa avalat per informes tècnics del mateix Ajuntament, amb l’aprovació de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya i l’aval del Tribunal Contenciós Administratiu. En tot aquell procés, el regidor d’Urbanisme i després alcalde Maties Serracant viatja a Madrid per negociar amb el Ministeri d’Interior la resolució del conflicte, però la resposta és un cop de porta als nassos. L’Estat, a més a més, decideix recórrer contra la decisió del ple de l’Ajuntament de Sabadell fins a dues vegades, la primera en govern quadripartit i la segona el 2022 en resposta al recurs del govern de Marta Farrés. És, per aquests fets, que avui continuem sense poder tancar definitivament el cas.
La Caserna és i serà de la ciutat, però tots els governs que han liderat el Congrés dels Diputats espanyol s’han entestat a no acceptar-ho, a no fer-ho possible. No té cap sentit que el Ministeri de l’Interior vulgui mantenir aquesta propietat sense donar-hi ús quan els veïns i veïnes de Sabadell l’hi han trobat mil-i-una possibilitats.
Davant d’aquesta situació, el govern del PSC té una gran responsabilitat. Governen aquí, allà i més enllà, i hauria hagut de posar l’interès de la ciutat per sobre i aturar, ja fa massa temps, aquest posicionament absurd de l’Estat. Esperem que l’alcaldessa doni explicacions de quins són els passos que farà a partir d’ara amb el Ministeri de l’Interior i com implicarà la Generalitat en tot aquest procés si és que és cert que el Departament de Salut té tant d’interès a ampliar els recursos del Parc Taulí.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.