Aquesta setmana, amb el decret Mari Carmen, hem constatat dues coses que ja sabíem, que el PSOE va tard i malament i que a Junts defensa els seus interessos per sobre dels de la majoria.
Rebaixat pels interessos parlamentaris, el decret no resolia la crisi, però donava un respir a moltes famílies. Tot i això, el Congrés l’ha rebutjat en un episodi esperpèntic per defensar els rendistes.
Ens repeteixen constantment la mateixa mentida de sempre: que el lliure mercat s’autoregula sol. I mentrestant, a Sabadell, segons l’INE, tenim prop de sis mil pisos buits, tancats amb pany i clau, i el preu del lloguer frega els 900 € de mitjana.
I és que la crisi de l’habitatge té culpables amb nom i cognoms. Fa uns dies, una investigació del CRÍTIC detallava que CaixaBank encapçala la llista de grans propietaris a Catalunya amb milers de pisos buits, seguida de fons voltor com Cerberus o Blackstone, i entitats com el BBVA.
Són els mateixos que fa vint anys es van rescatar amb diners públics alhora que a moltes de nosaltres ens feien fora de casa. I són els mateixos que continuen obtenint uns beneficis obscens per mercantilitzar amb un bé de primera necessitat.
La transformació real requereix una intervenció política decidida i sense complexos. Intervenir políticament significa, per exemple, exigir el retorn del rescat bancari mitjançant la cessió obligatòria de tot el parc residencial en mans de la banca i la SAREB a l’administració pública per constituir un fons d’habitatge social real i permanent que podria constituir més de 400.000 habitatges.
La Crida fa anys que treballa per posar solucions reals sobre la taula des del municipalisme, que és la trinxera més propera al dia a dia de la classe treballadora.
Mentrestant, el govern del PSC de Marta Farrés continua sense cap mena de planificació, cedint el sòl públic al millor postor i lluny d’aquells 500 habitatges promesos fa vuit anys.
La inacció del PSC afectat directament les veïnes de la ciutat, i el fa, també, responsable directe del problema d’habitatge que patim.
A la Crida per Sabadell ho tenim clar, si avui a la nostra ciutat s’aturen desnonaments cada dia no és gràcies a l’Ajuntament ni els decrets de l’Estat, sinó gràcies a les veïnes organitzades a la PAHC.
En definitiva, la crisi de l’habitatge és una profunda qüestió de classe, per això ens cal seguir mobilitzades.