Josep Maria Bosch i López, sacerdot, pintor i professor sabadellenc

Mossèn Josep Maria Bosch, sabadellenc de soca arrel, fou una veritable institució eclesiàstica, artística i ciutadana. Ateses les seves dues vocacions, la religiosa i l’artística, la seva vida va quedar marcada pel seu amor a Déu i a l’art i, també, per la ciutat que el va veure néixer.
El seu record no sols hauria d’haver viscut en la ment dels seus exdeixebles, familiars i amics, sinó també en la de tots aquells que tingueren l’honor de tractar-lo i de veure’s honrats amb la seva franca amistat. Ricard Simó Bach va escriure que valdria la pena que les actuals i noves generacions d’estudiosos i erudits, s’interessessin per conèixer i aprofundir en la personalitat d’aquest patrici sabadellenc que fou un patriota exemplar.

Podem glosar la seva biografia gràcies al testimoni del seu nebot-net Salvador Fabà i als escrits de Jaume Mercadé i Vergés i de Ricard Simó i Bach i, pel que fa a la seva estada a les Canàries, de l’editor canari Carlos Gaviño de Franchy. Josep Maria Bosch i López va néixer a Sabadell, al número 51 de la Via Massagué, el 19 de març del 1871. Fill de Pau Bosch i Majó, del comerç, oriünd de Sant Cugat del Vallès, i de María Buenaventura López i Cabrera, de Puerto Rico, i va ser batejat a l’església de la Puríssima quatre dies més tard. Fou el gran de nou germans, el seguien: la Trinitat, l’Antònia, la Montserrat, el Pau, la Maria Mercè, l’Àngel, la Pilar i la Francisca. La segona, la Trinitat, casada amb Salvador Fabà i Subirach, foren els avis materns del reputat dibuixant il·lustrador de fama universal, el sabadellenc Salvador Fabà i Fabà. També cal ressenyar que la tercera germana, la Montserrat, fou religiosa domínica i professora de dibuix en el col·legi de religioses Dominiques de l’Anunciata de Vic, on dissortadament morí jove.

Josep Maria Bosch va fer els primers estudis al Col·legi de les Escoles Pies, on va destacar per la seva excepcional habilitat per al dibuix, tècnica artística per la qual sentia veritable afecció. Molt jove va ingressar a l’Acadèmia Catòlica on li va servir d’estímul en la seva vocació plàstica el consell favorable del doctor Fèlix Sardà i Salvany, que havent comprovat la seva aptitud natural per aquesta disciplina va convèncer els seus pares per tal que no trunquessin aquella afecció i li permetessin estudis superiors de Belles Arts. El resultat d’aquestes gestions va ser que fou enviat a Roma a prosseguir la seva formació, ciutat on va romandre durant quatre anys, des del mes de setembre del 1884 fins al de juny del 1888.

De tornada a Catalunya i després de resoldre amb brillantor la prova d’admissió, va aconseguir l’anhelat ingrés a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on segons el pintor Joan Maurí i Espadaler va entrar per la porta gran de l’aprovat difícil a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, on va rebre classes del mestre Antoni Caba i Casamitjana. També fou alumne de Pere Borrell del Caso.
L’any 1894 per causa de la seva vocació religiosa, Josep Maria Bosch va ingressar al noviciat dels Pares Jesuïtes de Nuestra Señora de Veruela, a Tarazona. On va estar fins al 1896, però no va arribar a professar.

Sembla que per alguna qüestió política de caràcter catalanista, va estar amenaçat de ser desterrat o de ser deportat a França. La seva germana Montserrat, dominica a Vic, coneixedora de la bondat de fra José María Cueto Díez de la Maza, bisbe de Canàries, s’hi va posar en contacte i li va pregar que acceptés el seu germà. Així va ser com Josep Maria Bosch va arribar a Las Palmas de Gran Canaria l’any 1896.

El bisbe, que feia gala d’una bondat sense límits, el va rebre entre els familiars i el va portar a viure al Palau Episcopal fins que va passar, en qualitat d’intern, al seminari. Després d’haver patit un examen rigorós de llatí, es va matricular al Seminari de la Puríssima Concepció de Las Palmas on va cursar els pertinents estudis de Teologia. Va rebre el subdiaconat el dia 20 de gener del 1901 i el diaconat el 23 de març immediat, tots dos a la Capella Pública del Palau Episcopal de Las Palmas per part del bisbe fra José María Cueto. A les témpores de la Santíssima Trinitat, el dia primer de juny d’aquell any va rebre el Sagrat Presbiterat. Ja prevere va oficiar la primera missa el dia 6 de juny del 1901.

A les Canàries va desenvolupar una part molt important de la seva vocació artística. No estan catalogats del tot, però hi ha gran quantitat de retrats a l’oli i dibuixos de diversos personatges com el papa Pius IX; fra José María Cueto; Cristóbal Manrique; Diego del Ponte del Castilllo; el Pare Claret; el canonge Alejandro González; l’advocat Juan de Quintana i molts d’altres.
L’any 1908, després de la mort de fra José María Cueto, el seu protector, Josep Maria Bosch, va tornar a Sabadell, on s’incorporà a la vida eclesiàstica i fou beneficiat de la Parròquia Arxiprestal de Sant Feliu i més tard fou nomenat vocal eclesiàstic de la Junta Administrativa del Santuari de la Mare de Déu de la Salut, en la qual desplegà un gran zel en l’embelliment d’aquest Santuari, auster i sumptuós a la vegada.

Josep Maria Bosch va saber concordar les dues vocacions, la sacerdotal i l’artística, i les va orientar al servei de la llar cristiana i de l’església. Són innombrables, encara ara, les cases de Sabadell i, també, de fora, a les parets de les quals hi ha retrats de pares, avis o altres familiars gràcies als pinzells i llapis de la mà mestre de Mossèn Josep Maria Bosch, el qual afavoria així el record en les famílies.

D’entre els nombrosos retrats realitzats al dibuix, al carbó i a la pintura a l’oli, hi ha personalitats com el Dr. Esteve Maria Relat i Corominas (1892-1972), quan era batlle de la ciutat de Sabadell. Un altre, fet amb dibuix al carbó, i al mateix format esmentat, és sobre la il·lustre figura del patrici sabadellenc Antoni de P. Capmany i Borri (1858-1912), fundador del Centre Català i Orfeó de Sabadell. A l’obra de Mossèn Bosch destaquen, per la quantitat i la qualitat, els retrats i, en segon lloc, les representacions religioses (còpies de mestres renaixentistes o del barroc andalús) i alguns —pocs— paisatges i bodegons.

Foren un gran nombre els pintors sabadellencs que passaren per les aules de dibuix i pintura de Mossèn Josep Maria Bosch, en el col·legi dels Germans Maristes del carrer del Jardí i també en el seu propi domicili particular del carrer de Capmany. D’entre els deixebles que es beneficiaren del seu mestratge podem esmentar, entre d’altres, els noms de Ricard Marlet i Saret (1896-1976).
Antoni Climent i Cascante (1910-1968), Josep Xibeli i Moles (1906-1984), Joan Maurí i Espadaler (1913-1980), Joan Vila i Casas, Pere Camps i Ubach, Salvador Fabà i Fabà i un llarg etc.
És digne de remarcar que, l’any 1947, el seu exdeixeble, el reputat pintor i escriptor sabadellenc Joan Vila i Casas, juntament amb altres exdeixebles, amics i admiradors de la seva obra, li dedicaren un homenatge íntim —car no n’acceptà d’altre—, consistent en un valuós àlbum de dibuixos, treballs literaris i signatures, encapçalat pel Bisbe de la Diòcesi i pel Batlle de la Ciutat, Josep M. Marcet i Coll (1901-1963). Malgrat la intimitat de l’homenatge, resultà brillant en tots conceptes tal com s’ho havien proposat els seus organitzadors, l’ànima i l’impulsor del qual fou, sens dubte, Joan Vila i Casas, ben acomboiat pels seus condeixebles i amics.

També explicava Ricard Simó Bach que era evident que l’estima que sentien els sabadellencs per aquest exemplar sacerdot doblat d’artista quedà ben reflectida en l’esmentat homenatge, que, malgrat la desitjada intimitat d’aquest, no pogué evitar el multitudinari testimoni d’adhesió que fou objectes per part d’una nodrida representació dels seus conciutadans. En cas de no haver estat sacerdot i d’haver-se dedicat exclusivament a les arts plàstiques, possiblement Mossèn Josep Mari Bosch hauria pogut esdevenir una figura rellevant del dibuix i la pintura, i la seva fama hauria passat a engrossir la galeria de reputats pintors catalans que honoren i prestigien els noms de Sabadell, de Catalunya i el dels Països Catalans.

L’11 d’octubre de l’any 1951, Josep Maria Bosch i López moria al seu domicili del carrer de Capmany, número 10, enfortit amb els Sants Sagraments i la Benedicció Apostòlica, acceptant la mort amb una serenitat que bé podem qualificar de sacerdotal. L’enterrament es verificà el dia 13 següent a l’Església Arxiprestal de Sant Feliu i des d’allà, al Cementiri Municipal. A la presidència del dol, juntament amb els familiars, hi havia les autoritats i el clero local.
Aquest any en fa 75 i per tal de commemorar aquesta efemèride i amb l’ànim de recordar la seva labor i homenatjar la seva figura, es farà una exposició amb una representació d’obres seves, a la sala d’exposicions de la parròquia de la Puríssima Concepció, que s’inaugurarà el dimarts dia 13 d’octubre.