L’Hotel Suís
Sempre ha estat anomenat hotel malgrat la seva curta existència com a tal. L’Hotel Suís, la joia sabadellenca del modernisme va ser inaugurat, amb el nom d’Hotel Suizo, el març del 1904. A la façana, però, hi consta el 1903, que va ser l’any de construcció. Va ser la segona reforma de Juli Batllevell a la cantonada dels carrers de la Indústria i de Luisa Fernanda. La primera havia estat l’any 1891 quan l’hostaler Rafael Cruz li va demanar una ambiciosa reforma al seu establiment, un hostal situat en un lloc privilegiat, al davant de l’estació del tren.
Amb la nova Estació del tren del Nord, que s’havia inaugurat l’any 1889, ja que l’antiga, la del 1855, havia quedat petita, i amb la urbanització de l’actual carrer Indústria, aquell lloc guanyava en atractiu. El nou carrer havia de comunicar directament l’Estació del Nord amb el centre neuràlgic de la ciutat, enderrocant, això sí, la Casa Duran.
- Hotel Suís
A finals del segle XIX, el senyor Rafel Cruz, veient que el seu hostal malgrat estar situat al davant de l’estació del tren del Nord no rutllava prou, va decidir establir-se a la Rambla. Tenia notícies certes que l’Hotel España funcionava d’allò més bé. Aleshores la Rambla era més atraient que la proximitat a l’estació del tren. L’espai que va deixar l’Hostal Cruz al davant de l’estació seria ocupat, al cap d’onze anys, per l’Hotel Suizo. Aquest hotel va ser una iniciativa de la família Brutau que, l’any 1902, li va encarregar a Juli Batllevell el projecte de convertir aquella cantonada en un luxós hotel. La seva distribució interior era similar a la de molts hotels. A la planta baixa hi havia la recepció, el vestíbul i l’escala que conduïa als pisos. També hi havia el saló del cafè, la cuina, el restaurant i dos petits menjadors. A més de la zona de servei i una escala independent. Al primer pis hi havia una sala de cafè, una sala de billars i cinc habitacions i al segon pis hi havia catorze habitacions. L’Hotel Suís era molt més elegant i sumptuós que l’Hotel España, però tenia menys habitacions. Com a hotel va estar en funcionament fins al 1913, en què va cessar la seva activitat. Tan sols va estar obert uns deu anys.
Més enllà del que va succeir, l’edifici de l’Hotel Suís, d’una singular bellesa, és la mostra més brillant del corrent modernista a Sabadell i l’obra més meritòria de l’arquitecte Juli Batllevell i Arús a la ciutat que el va veure néixer.
La façana, a base de trencadís, esgrafiats i ferro forjat, és una bella mostra del modernisme i lliga perfectament amb el conjunt de la porta principal d’entrada que, situada a la cantonada, està precedida d’un pòrtic que suporta la balconada amb un important voladís. Tot el bloc del xamfrà és extremadament vistós i elegant.
- Escola Enric Casassas
L’escola Enric Casassas és una escola pública del carrer de Llobet i fa cantonada amb el de les Paus. Està ubicada en un edifici modernista, obra de Juli Batllevell del 1887. Va ser construïda el 1897 i va ser el primer i darrer testimoni del moviment pro edificis escolars iniciats el 1888. El desembre del 1982 es va enderrocar la part interior i es va construir una nova escola acoblada a l’antiga façana.
L’edificació es disposa al voltant d’un pati fent una ela. La façana és modernista i està feta amb obra vista molt treballada i té un sòcol de pedra. És notable el mural ceràmic que es troba el xamfrà, obra de Marian Burguès, on es pot veure l’escut de Sabadell i la data de construcció de l’escola.
L’escola porta el nom d’Enric Casassas i Cantó que s’havia format a l’Escola de Mestres de Joan Bardina a principis del segle XX i que va introduir els mètodes de l’escola activa com a mestre a Sabadell, on també treballà la seva esposa, la pedagoga Carme Simó i Sacó.
L’Escola Pública del carrer de Llobet fou la primera construcció important de Juli Batllevell, al marge de les tasques d’urbanisme. La primera documentació es remunta al 1895 amb el document d’adjudicació d’obres pel que es pot deduir que ja hi havia un projecte acabat. L’escola va quedar llesta el novembre del 1897, data que figura a la façana, però no es va inaugurar oficialment fins al gener del 1898. En aquest edifici singular, Batllevell continua l’estil iniciat al Marquet, amb l’ús savi del totxo. Igual que en el cas de l’Euterpe la concepció d’aquest grup escolar és molt simple. Tot es basa en el cànon de les obertures que es va repetint fins a conformar tota la façana. El ritme només es trenca al centre, a la cruïlla dels dos carrers, que a la vegada és la cruïlla entre els dos blocs de les aules. En aquesta part central que eleva per fer-hi un pis, hi situa el gran plafó de ceràmica fet per Marian Burguès que feia poc que acabava de fundar la indústria Faianç Català, dedicada a la producció de ceràmica artística, amb punts de venda a Sabadell. El mural encarregat per Batllevell, que encara es conserva in situ, anuncia les escoles amb la data d’acabament i l’escut de Sabadell. Tot l’edifici té un sòcol alt de pedra, perquè sigui sofert amb el pas dels anys.
A l’edifici s’utilitzen alguns ornaments a la part superior per donar-li airositat i crea uns frisos ceràmics coronats per uns merlets que fan un elaborat joc geomètric a base de quadrats i rectangles.
L’Escola Industrial i d’Arts i d’Oficis
L’Escola Industrial i d’Arts i d’Oficis es va crear l’any 1902. Fins a l’any 1911 va estar ubicada al carrer de Sant Antoni. Aquest edifici modernista del carrer d’en Font, obra de l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats, es va inaugurar el maig del 1911.
L’Escola Industrial ha estat, sens dubte, una peça clau en el desenvolupament acadèmic, cultural i social de Sabadell.
Aquest edifici és, actualment, la seu de l’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859, que pertany a la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859. També va ser la seu de la Biblioteca de la Caixa de Sabadell i, a més, va acollir entitats com: Joventuts Musicals de Sabadell, Agrupació Astronòmica de Sabadell, Cineclub Sabadell, Agrupacions Professionals Narcís Giralt i d’altres. Entre els anys 1952 i 1959 va acollir l’institut laboral Ferran Casablancas, mentre es construïen les noves instal·lacions de la Concòrdia.
A finals del segle XIX, totes les forces vives de Sabadell eren conscients que l’analfabetisme afectava, així, grosso modo, el 60% dels homes i el 90% de les dones. Amb el creixement de la indústria i els procediments tècnics que aportava, es feia necessària la formació professional del personal de les fàbriques. En aquest sentit, es va pensar a crear una escola industrial semblant a les que funcionaven a Suïssa, Alemanya o Bèlgica.
El mes de març del 1902 es va anunciar la fundació de l’Escola Industrial i d’Arts i d’Oficis. La Caixa d’Estalvis de Sabadell va cedir locals de la seva seu al carrer de Sant Antoni. Aleshoresl les assignatures que cursaven els nens eren: dibuix artístic, dibuix lineal, pintura, escultura, matemàtiques, perspectiva, teoria de teixits, mecànica industrial i física i química industrials. Més tard s’hi van afegir modelatge de fang, electrotècnia i idiomes. Les nenes, a l’inici, aprenien a cosir peces.
- Escola Industrial i d’Arts i d’Oficis
L’any 1904 l’Escola es va instal·lar a la casa pairal de Joaquim Casanovas, al mateix carrer de Sant Antoni (actual Museu d’Història).
El creixement de la indústria i, per tant, de l’alumnat i la necessitat d’oferir millor servei van fer necessària la creació d’un centre nou, més ampli i més modern.
El projecte va començar amb la compra, per part de la Caixa de Sabadell, d’algunes cases als carrers de Sant Quirze i d’en Font. Va seguir amb l’encàrrec a l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats, el mateix que ja havia projectat la seu de la Caixa del carrer de Gràcia. Es va disposar, també, de l’assessorament del senyor Joan Brujas i Pellisser, expert en maquinària i coneixedor d’algunes escoles industrials estrangeres, per cooperar en el plantejament de l’escola que es projectava.
Encara foren adquirides algunes cases més, als esmentats carrers de la Font i de Sant Quirze, el desembre del 1906 i el març del 1907, i el següent 12 de juliol es prengueren algunes decisions respecte a la cerimònia de la col·locació de la primera pedra d’aquella Escola Industrial. Fou important la reunió de la Junta del 22 de juliol del 1907, en la qual fou acceptada la nota de preus, de jornals i materials, presentada pels paletes Antoni Bañeras i fill, per encarregar-se de construir aquella escola i, per tant, els fou adjudicada aquesta feina.
Les obres van començar l’any 1908 i l’Escola Industrial i d’Arts i d’Oficis es va inaugurar el dia 15 de maig del 1911. El cost total va ser de 249.871 pessetes, que va anar a càrrec de la Caixa de Sabadell. Es va signar un contracte de lloguer d’arrendament pel qual la Caixa cedia l’ús de l’edifici al Patronat de l’Escola a canvi d’un lloguer del 3% anual del cost de l’immoble. Més tard, es van introduir nous plans d’estudi i es va donar entrada a les cosidores de peces i nuadores.
