Ningú entén aquesta mania de tancar oficines i treure caixers dels carrers i places sabadellenques i per extensió del Vallès i del que a Barcelona en diuen territori (comanxe?) i que es diu Catalunya. És com un gran misteri de Cuarto Milenio del tòtil Iker Jiménez i la tòtila Carmen Porter, que són d’extrema dreta i creuen en calaverades, una redundància.
No ens despistem, alguns economistes diuen que tanquen oficines perquè els bancs volen reduir despeses de personal, despeses de lloguer i de manteniment de locals. Així és clar, augmenten els beneficis. Us trauré de l’error. Sempre guanya la banca, s’ha dit des de la nit dels temps. N’hi ha proves al Museu de Paleontologia Miquel Crusafont. En aquells dies pretèrits, els caixers els posaven a les coves. O us penseu que els posaven a dalt dels arbres? Cal dir, a més, que quan els bancs han fet mala gestió i han perdut els diners de la gent i els que havien demanat a préstec, els hem salvat amb la suor del nostre front i dels nostres impostos. Això sí, ells tenen tota mena de privilegis fiscals per pagar-ne els menys possibles i es queixen sempre. Molt bonic. Crec que la raó perquè passa això és que als banquers els agraden els diners, però no els agraden gens les persones.
Els de la UE, tan sagaços com ara amb les guerres, és a dir, inútils totals, van dient que es necessita més concentració bancària. En realitat, el que no volen és que funcioni el sistema capitalista, que, com tothom sap, es fonamentava inicialment en la competència. Si la fusió entre BBVA i Banc Sabadell hagués funcionat, tindríem al Vallès la meitat d’oficines i caixers de la quarta part que tenim ara. Els dirigents del Banc de Sabadell han après ara que fer un Podemos de dretes no era bona idea, que els convé governs d’esquerres i que una Catalunya republicana i independent seria el millor remei al seu perill de desaparició.
Els bancs el que volen és que els sous, els ingressos i les pensions els posi la gent al seu banc. Però el que no volen és que la gent pretengui treure diners. Consideren que, un cop a dins, són seus. Ja sé que estareu pensant: aquest paio no sé perquè el deixen escriure en aquest diari. Posem-hi dades, expliquem-ho científicament.
L’any 2008, hi havia a Catalunya 8.159 oficines, ara n’hi ha 2.091. A Catalunya, entre 2008 i 2024, s’han perdut 6.068 oficines, una reducció del 75%. A més, cal dir que el resultat és que hi ha 503 municipis catalans, un 53%, sense oficines ni caixers. Així aviat ja no quedarà cap oficina, ni cap treballador de banc, ni cap caixer.
Entraran els diners als bancs, però no els podrem treure. M’ha arribat de bona font propera a Joan Casamartina que al futur Museu Tèxtil està previst posar-hi el darrer caixer automàtic per tal que les noves generacions, amb una experiència immersiva, puguin accedir a l’emoció de treure diners d’un banc. Es donarà la possibilitat a les dones de posar-se per a l’ocasió un vestit d’alta costura i als homes un vestit de roba teixida a Sabadell. De moment, sabem que els bancs s’hi oposen i s’està discutint una quantitat màxima per cada persona. Amb la generositat que els caracteritza estan pensant en un euro? Dos?
Arribarà un dia que només hi haurà un banc i un sol propietari que es quedarà amb tots els ingressos i tots els estalvis de tota la humanitat. No te n’has adonat, però aquest moment ja ha arribat. Ja tot és dels sonats oligarques ianquis que tenen com a líder Trump.